Àlex Gombau: "El hip-hop va néixer del caos que imperava al Bronx"

-¿Com era el Bronx Sud? Un gran gueto degradat fins a extrems impensables. Diferents onades d'afroamericans i porto-riquenys pobres havien substituït gairebé completament la població blanca. És un procés lògic si ningú hi posa fre. Si no vols viure amb els nouvinguts pobres, el teu lloc l'ocuparà algú més pobre que tu. Els lloguers van baixar i les propietats van perdre valor. Van tancar negocis, van tancar sucursals bancàries i fins i tot van tancar estacions de metro perquè cada vegada hi havia menys veïns.

-La zona estava literalment encesa. Quan al propietari ja no li sortia a compte mantenir un edifici, li calava foc per treure'n un últim rendiment econòmic a través de l'assegurança. ¿I a qui recorria per incendiar-lo? A les bandes. Hi ha gravacions en què es veuen illes senceres d'immobles calcinats. Als anys 80 havien marxat d'allà 200.000 famílies de porto-riquenys. ¡Només de porto-riquenys!

-¿Quina magnitud va adquirir el fenomen de les bandes urbanes? La policia tenia 8.000 membres identificats. Les més grans, Black Spades, Savage Skulls i Ghetto Brothers, aquests amb idees d'organització social, s'estenien mitjançant divisions per tot el Bronx Sud i més enllà. Després, a través de la presó, es van estendre a altres ciutats. La prova d'ingrés als Savage Skulls era la ruleta russa. Per a nois de 14 o 15 anys.

-Primer va ser el grafiti. Permetia ser visibles a persones invisibles per a la societat. I si pintaven els vagons del metro i a més feien pintades boniques, més gent es fixava en el seu treball. Va arribar un moment que no hi havia prou metro. Quan es tancaven les portes, els passatgers no veien res de l'exterior. Les autoritats van decidir que s'havia de guanyar aquesta batalla i ho van aconseguir amb penes de presó i fortificant les cotxeres.

-I després va arribar el hip-hop. Va ser fruit del caos que imperava al Bronx. Els joves van començar a muntar festes en parcs i edificis abandonats. No sabien tocar cap instrument perquè aprendre a tocar la trompeta costa diners, però alguns sabien molt de funk i punxaven cançons i sobretot trossos de cançons bestials.

-¿Què pintaven les bandes en aquestes festes? No podien muntar-se sense els seus diners ni la seva protecció.

Notícies relacionades

El rap entra a les aules

Rap, el verdader so del carrer

-Al principi només hi havia el dj. Entesos com Kool Herc. Després Grandmaster Flash va aprendre a allargar fins a l'infinit un fragment de ritme. Després va venir l' 'scratch'. Es diu que el va descobrir un xaval [dj Grandwizard Theodore] quan va aturar un disc per poder sentir la seva mare i va veure que creava un efecte de percussió. Es van introduir MC [master of ceremony] que animaven el públic i que ràpidament es van transformar en el que avui dia coneixem com rapers.    

-Que amb el gangsta rap, als 90, es van convertir gairebé en enemics públics. Això ho explicaré en una segona novel·la. En barris destrossats per les drogues i la delinqüència, sense accés real a l'educació ni a la sanitat, és difícil transmetre un missatge de transformació social. El que allà mola és el camell que té cotxe i va vestit amb poder. A més, és el que finança la música. El problema és que aquí es va copiar aquest model de 'soc el més dolent i mira que bé que em va' sense analitzar d'on sortia.