La fiscalia demana presó per a guàrdies civils i funcionaris per la venda de dades privades

Guàrdies civils, funcionaris de diversos organismes públics, detectius i intermediaris. Una «xarxa estructurada» a nivell estatal dedicada a l’obtenció de bases de dades oficials d’informació reservada de caràcter personal per després comercialitzar-la, segons sosté la fiscalia en un recent escrit d’acusació de l’anomenada policialment operació Pitiüsa. La fiscal anticorrupció Teresa Duerto reclama presó per a 11 persones. Fins a 595 anys de presó sol·licita per a una dona pensionista, que va actuar d’intermediària, per 119 delictes de revelació de secrets (cinc anys de presó per cada un). La petició de condemna més lleu és de cinc anys de reclusió.

El mes de maig del 2012, la Policia Nacional va desarticular aquesta xarxa que es dedicava a la venda d’informació confidencial. Aquesta organització va operar, com a mínim, des del mes de juny del 2006. Un jutjat de Barcelona acumula milers de folis en relació amb l’operació Pitiüsa. La causa es va dividir en peces separades i la fiscalia ha presentat, com a mínim, tres escrits d’acusació contra diferents persones investigades.

Ara ha arribat el torn a dos guàrdies civils (és la primera vegada que s’acusa membres d’aquest cos en aquest procés) i també a funcionaris de l’Agència Tributària, del Servei de Vigilància Duanera i del Departament d’Hisenda de la Diputació Foral de Biscaia. Aquesta acció també inclou intermediaris i detectius privats.

EL CERVELL DE LA TRAMA / La fiscalia apunta com el principal instigador de la trama Juan Antonio R., que va morir el mes de gener del 2014. Assenyala que «s’havia consolidat com el receptor d’una elevadíssima petició de dades de caràcter reservat», com números de DNI, domicilis, informació tributària, titularitats de vehicles o propietats o també comptes bancaris.

Aquesta persona era qui «canalitzava» les sol·licituds, depenent del tipus de consulta, cap als seus contactes, en la seva gran majoria funcionaris. Aquests treballadors públics accedien a bases de dades oficials per obtenir «de manera il·lícita» la informació i passar-la, a canvi d’una quantitat de diners, als intermediaris i a detectius. La xarxa va operar, com a mínim, des del juny del 2006 fins al maig del 2012, quan la policia la va desarticular.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Al funcionari de l’Agència Tributària a Madrid, la fiscalia li imputa haver «abusat» de la seva condició de treballador públic per consultar bases de dades d’aquest organisme per obtenir informació reservada i donar-la a un detectiu privat. Aquest, al seu torn, la donava al presumpte cervell de la trama a canvi d’una quantitat de diners.

Un cas semblant és el que es refereix a l’esmentat funcionari del Servei de Vigilància Duanera. Els dos guàrdies civils investigats, un destinat a Àlaba i l’altre al Prat de Llobregat, també estan acusats d’oferir la titularitat de vehicles o les seves matrícules.