A l'espera d'un altre 'Prestige'

L'Urquiola(1976), elMar Egeo (1992) i elPrestige(2002). Cada una o dues dècades un gran petroler ha tenyit de negre les costes espanyoles i ha causat grans catàstrofes mediambientals. ¿La que es va desencadenar fa deu anys serà per fi l'última? Davant aquesta pregunta, la majoria dels experts consultats es mostren escèptics. L'enfonsament del vell petroler que es va començar a trencar el 13 de novembre del 2002 va portar el Govern espanyol a promoure nombrosos canvis en la normativa internacional i a adquirir una infinitat de mitjans. Però totes aquestes millores, tèbies, segons alguns, com el grup ecologista Greenpeace, o importants per altres, com el Govern, no són suficients per garantir que elchapapoteno torni a inundar les nostres costes.

La flota espanyola de remolcadors i vaixells anticontaminació s'ha multiplicat. Les estrelles són quatre grans vaixells de salvament amb capacitat de recollida d'hidrocarburs. També hi ha sis bases estratègiques amb capacitat per dirigir i distribuir material anticontaminació. Espanya participa, a més, en un programa europeu de resposta ràpida que permet mobilitzar en menys de 24 hores 17 vaixells equipats amb una capacitat conjunta de recollida de més de 62.437 metres cúbics. Quin contrast amb aquella imatge heroica dels pesquers sortint a recollirchapapoteamb les mans i els salabres.

La normativa internacional ha anat arraconant l'ús dels vaixells monobuc com el Prestige, d'alt risc. Al no tenir una doble separació de la càrrega amb el mar, qualsevol fissura provoca el vessament. La UE els ha prohibit que atraquin als seus ports, però no pot impedir que segueixin navegant tret de per determinats punts. És el mateix que passa amb les inspeccions. Espanya i els seus socis europeus han adoptat un estricte règim d'inspeccions dels vaixells als ports que inclouen el bon estat estructural, però ¿i si no atraquen, com elPrestige, que estava de pas? La Guàrdia Civil efectua controls aleatoris en els vaixells de càrrega que passen per davant de Finisterre, però els seus coneixements tècnics són escassos.

El gran forat negre segueix sent, no obstant, el règim de responsabilitat establert per l'Organització Marítima Internacional (OMI) que la limita al propietari del vaixell. Gerents, noliejadors i propietaris de la càrrega, que en el cas de les marees negres solen ser grans multinacionals, queden exempts de qualsevol responsabilitat.«Canviar això seria clau», opina la dirigent de Greenpeace Raquel Montón,«perquè aleshores no resultaria rendible utilitzar vaixells escombraries per transportar mercaderies».

La quantia de les indemnitzacions a concedir pels fons internacionals segueix limitada, encara que ha pujat de 177 milions d'euros a 1.142, molt lluny encara dels 4.442 que va costar elPrestige, segons la reclamació de la fiscalia.

Notícies relacionades

Recoder denunciarà el ministeri si comença a descontaminar Flix

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Els propietaris dels vaixells amb més risc solen, a més, refugiar-se en banderes de conveniència, en països com Bahames i Libèria, amb autoritats que ignoren les normatives. Aquí amaguen la seva autèntica identitat. A causa d'això, la justícia espanyola només ha pogut fer seure al banc dels acusats el capità i el cap de màquines delPrestige.

Els experts també adverteixen que per més que es tinguin tots els mitjans, si la gestió és dolenta i es prenen decisions polítiques, com va passar amb elPrestige, el desastre està servit. El setembre del 2001, Espanya va organitzar un simulacre de xoc entre un vaixell de càrrega i un petroler. Aquest va ser portat a una zona protegida de la costa, on es va recuperar el fuel. El resultat de l'operació va ser qualificat de ple èxit. Un any després, quan les autoritats van afrontar un accident similar, el del Prestige, van fer cas omís d'aquelles conclusions. Van allunyar el vaixell amb el resultat per tots conegut.