NOVETAT EDITORIAL SOBRE BENET XVI

Ratzinger i Ratzinger

El germà gran de Benet XVI aplega en un llibre una infinitat d'anècdotes íntimes del Papa Georg, també sacerdot, rememora una infància feliç malgrat l'ombra del nazisme

Germaníssim 8 Georg Ratzinger, en una cerimònia a Itàlia.

Germaníssim 8 Georg Ratzinger, en una cerimònia a Itàlia. / ARXIU / AP

2
Es llegeix en minuts
ROSSEND DOMÈNECH
ROMA

Aquell Nadal va ser especial. Joseph Ratzinger tenia quatre o cinc anys i els aparadors del poble vessaven de joguines. El petit Joseph demanava cada dia al seu germà gran que el portés a veure un osset de peluix. Tantes visites van despertar la curiositat de la botiguera, que un dia els va convidar a entrar.«Es diu Teddy», els va dir. L'endemà l'osset havia desaparegut i Joseph«va tornar a casa molt trist».Però el dia de Nadal va trobar l'animalet a sota del pi roig.

És una de les anècdotes que Georg Ratzinger, sacerdot de 88 anys i germà gran de Benet XVI, explica al llibreMi hermano, el Papa, que acaba d'arribar a les llibreries italianes. De la mà de l'historiador Michael Hesemann, relata la història familiar dels Ratzinger, amb una genealogia tan antiga que es remunta al segle X.

Mil passos

En les 260 pàgines que té el volum no hi ha cap revelació especial, sinó una infinitat de detalls de la vida del Papa, des de quan va néixer, fa 85 anys, a la vivenda familiar («era delicat i bufó») un Dissabte Sant fins a alguns dels seus costums actuals, com la migdiada diària, que en realitat consisteix en una passejada«de mil passos»pels jardins vaticans i un breu descans que aprofita per escriure cartes o prendre notes.

Malgrat les negres nuvolades nazis que planaven lentament, la infància dels germans Ratzinger va transcórrer amb la típica felicitat dels nens de poble. Fills d'un gendarme que a l'arribada del nazisme va haver de demanar un trasllat perquè considerava Hitler«el diable», van créixer en una família molt catòlica: rosari diari i de genolls a la cuina, preparació de les festivitats religioses del calendari, pregàries amb els pares abans d'anar a dormir...

«Vull ser pintor», va dir Joseph veient com un paleta restaurava la vivenda, però va canviar la frase el dia que el bisbe de Munic va arribar a la seva ciutat i va baixar del«cotxe més bonic que hi havia». Encara que, de fet, els dos germans jugaven a«fer de capellans»i feien altars a casa.

Sense fer cas a les crítiques

Notícies relacionades

Segons Georg, quan el nazisme es va començar a infiltrar a les escoles, Joseph va pensar que seguir una formació clàssica li facilitaria mantenir-se una mica allunyat del terratrèmol que s'estava produint. El va ajudar el fet que els trasllats del pare els portaven a ciutats petites on resultava més fàcil passar políticament desapercebut. Si més no al principi.

Entre els detalls que Georg explica del seu germà petit no falten el seu hàbit de veure el telenotícies a les vuit del vespre, la seva afició a les aventures televisives del gos policia Rex ni la seva passió per Mozart, nascuda en els viatges a una Salzburg ocupada per Hitler. I sobre les crítiques que rep, explica que Benet XVI«és molt sensible, però sap d'on arriben i per què. Sap què hi ha al darrere, però no hi dóna importància».