La mort de Nicanor Parra fa emmudir Xile

Xile va emmudir ahir. La mort de Nicanor Parra, als 103 anys, va tenir el mateix efecte que la sacsejada d’un llamp sobre el cel de la cultura. Per unes hores, les coses rellevants i banals van quedar en suspens. La casa del fundador de l’antipoesia a la localitat balneari Las Cruces, a 118 quilòmetres de Santiago, es va convertir immediatamemt en un lloc de pelegrinatge. L’escriptor va fer tant i de tot que les paraules es van empetitir per anomenar-lo. 

Tota gran història –i la seva ho era– té un començament, a San Fabián de Alico, a la regió del Bío Bío. La seva marca de naixement va quedar reflectida a Epitafio, l’antipoema que forma part d’Obra gruesa, llibre publicat fa 49 anys. Aleshores es va definir simplement com a «hijo mayor de profesor primario, y de una modista de trastienda».  

La poesia hauria pogut perdre l’home que va obligar a pensar les maneres d’escriure i entendre-la, perquè Parra va voler en un principi, i pot semblar desconcertant, entrar a l’escola de policia (Carrabiners). Els protocols d’admissió el van deixar fora: el gegant de la lletra no tenia prou estatura per vestir uniforme. Es va acostar als llibres, però també als números. Primer les matemàtiques, després la física i, al mig, l’inici de l’experimentació amb la paraula. El 1937 va publicar el seu Cancionero sin nombre, que li va valer el Premi Municipal de Santiago. Van venir després Poemas y antipoemas (1954), Versos de salón (1962), Canciones rusas (1967), Artefactos (1972) i Sermones y prédicas del Cristo de Elqui (1977). La màquina creativa no es va aturar. A continuació el van seguir Nuevos sermones y prédicas del Cristo de Elqui (1979), Chistes para desorientar a la policía (1983), Poesía política (1983) i Hojas de Parra (1985), entre alguns dels seus títols més rellevants.

El cognom Parra té una doble i profunda inscripció en la cultura xilena i llatinoamericana. Va ser el germà gran de Violeta, la notable poeta i folklorista, cita obligatòria del papa Francesc en el seu recent pas per Xile. Ella va créixer en certa manera sota la seva mirada. Nicanor va ser essencial perquè l’autora de La carta adquirís vol propi.

LA REVOLUCIÓ CUBANA

L’escriptor va saludar la Revolució cubana i, com Pablo Neruda, però de manera diferent, aviat va tenir friccions amb el castrisme. «N’hi ha que diuen que Parra és el contrari de Neruda. Tenen raó si pensen en la factura de la seva poesia, però estan equivocats si pretenen afirmar que un és un poeta polític i l’altre no. Parra també ho és, tot i que d’una manera diferent, perquè no es vincula a cap partit», va recordar el sociòleg Tomás Moulian.

El seu gran llegat, naturalment, no passa per l’agudesa i el sarcasme de moltes de les seves frases. És a partir de l’antipoesia i de com subverteix la tradició d’un país i una regió de poetes, ancorant-se en la parla quotidiana, lluny del lirisme, així com en els seus treballs visuals, on deixa fonamentalment la seva marca. Moulian observa Parra com un crític de la modernitat que va rebutjar tant el capitalisme com el socialisme, entre altres coses per raons estètiques.

Quan va complir un segle, el país i el món el van recordar amb entusiasme i amb la secreta il·lusió que, a la seva manera, estava exercint una subtil forma d’eternitat. Va passar els últims anys a Las Cruces, sempre atent al que l’envoltava. Antiprosa va  ser el seu últim llibre original, publicat fa tres anys. A Espanya es va conèixer el novembre passat la seva antologia El último apaga la luz (Lumen). Va obtenir el Premio Nacional de Literatura (1969), així com el Juan Rulfo (1991) i el Cervantes (2011).

Notícies relacionades

Parra, l'antipoeta, conquista el Cervantes

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Els diaris xilens no van oblidar que va morir el mateix dia que Salvador Dalí i Pedro Lemebel, un dels més importants narradors de la postdictadura. D’acord amb El Mercurio, van compartir amb Parra «més d’una convicció en vida». I l’impacte que va causar el seu decés va obligar els líders polítics a esmentar-lo. «Xile perd un dels més grans autors de la història de la nostra literatura i una veu singular en la cultura occidental. ¡Estic commoguda per la mort de Nicanor Parra! El meu condol més profund a la seva família», va subratllar Michelle Bachelet. 

El successor de la presidenta, el magnat Sebastián Piñera, és conegut per la seva escassa afició a les lletres, però també va haver de dir alguna cosa: «Va ser un home que va omplir les pàgines de la nostra història amb el seu talent, imaginació i irreverència». Per Piñera, Parra «va ser una verdadera benedicció, va morir com a ell li hauria agradat morir, mirant la casa de Neruda i molt a prop de la tomba de Huidobro».