Orgasme fingit, mentides de la vida
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. Samanta fingeix un orgasme /
Reflexionant sobre el fingiment i la mentida, Samanta Villar (Cuatro) es va citar amb la vamp María Lapiedra en una cafeteria. Li va preguntar si a les pel·lícules porno es fingeix gaire. Va contestar que, per part d'elles, gairebé tots els orgasmes són mentida, però que en el cas dels nois, com que s'ha de veure com ejaculen, el fingiment és gairebé impossible. ¡Ah! És tema per a la guerra de sexes. El feminisme té un avantatge: fent només una mica de teatre salven l'escena. Els pollastres ho tenen més cru. Precisament per ensenyar-nos com és de fàcil per a elles fer del sexe una comèdia es van posar totes dues a fingir un orgasme allà mateix. Simulaven arribar a l'èxtasi emetent panteixos i crits. Home, això li va sortir molt millor a Meg Ryan a la pel·lícula Quan en Harry va trobar la Sally. Aquí el més interessant per als molts amants que la senyora Lapiedra ha tingut
-ara ho està explicant per capítols a Tele 5- és el que va dir a continuació: «Jo, amb gairebé tots els meus nòvios, fingeixo. Però al llit, cola». ¡Ahh! Als afectats els devia sobrevenir una vergonya terrible. També va ser pintoresc quan la Samanta va visitar un polígraf. Li van preguntar si havia tingut sexe amb un famós. Va contestar que no. La màquina va sentenciar: diu la veritat. I ella es va afanyar a advertir: «¡Doncs he mentit! ¡Vaig tenir sexe amb un famós! ¡He enxampat el polígraf!». ¡Ah! Quin cop per a l'imperi Mediaset. Els va desmuntar el poc o molt crèdit que podia tenir un altre famós polígraf: el del Sábado Deluxe.
SERRAT A TV-3.- Per fi una alegria: a TV-3 han dedicat un emotiu Sense ficció a Joan Manuel Serrat. I a més conduït per Lluís Permanyer, que és sinònim de qualitat i finor. Ens va sorprendre l'introit de l'actual directora del programa, Montse Armegou. Va dir: «La polèmica ha envoltat sovint la relació de Serrat amb Catalunya. El 1968 per voler cantar en català a Eurovisió. I recentment per mostrar-se crític amb el procés d'independència». Doncs no, senyora, dit sigui amb tot l'afecte. Serrat mai ha tingut, que jo sàpiga, una relació polèmica amb Catalunya. Allò d'Eurovisió va ser amb el Govern d'Espanya d'aquella època. Això d'ara és amb els que han muntat la parròquia i exigeixen que combreguis. Tenen tendència a creure's que ells, i només ells, són Catalunya, això sí.
