Anar al contingut

Els reptes pendents del sistema financer

La transició posterior a la crisi no s'ha acabat. Ni en el sistema financer espanyol ni en el mundial. Encara hi ha reptes importants que s'han d'afrontar i que probablement modificaran de forma radical el sistema els pròxims anys.

Es compleixen 10 anys de l'inici de la crisi financera mundial i cinc del rescat del sistema financer espanyol, que va tenir el seu punt àlgid el maig del 2012, amb la crisi de Bankia i la sortida de Rodrigo Rato. Les conseqüències de la crisi han afectat el sistema financer mundial seriosament. En primer lloc, el model de negoci dels bancs d'inversió tradicionals ha desaparegut ja sigui per fusions/adquisicions o per transformacions en entitats bancàries tradicionals. El resultat final ha sigut una millor supervisió i per tant la disminució de riscos sistèmics.

Els supervisors han fet un gran esforç per adequar els sistemes de control als nous riscos plantejats per la complexa enginyeria utilitzada per les institucions financeres. A nivell global i en especial a Europa, la simplificació dels productes, o en el seu cas l'establiment de processos que assegurin el coneixement i l'adequació del risc del producte financer al client, ha sigut un objectiu clau de les modificacions regulatòries.

Un altre dels desafiaments produïts per la crisi ha sigut la utilització de noves tecnologies per part d'empreses fins ara alienes al negoci financer, en particular en els mitjans de pagament. En efecte, la crisi financera ha permès a nous operadors aprofitar el buit regulatori per llançar nous serveis més àgils i eficients però no sempre regulats. Exemples com bitcoin i Mpesa mostren com el sistema bancari està perdent la seva capacitat d'intermediació donada la seva falta d'innovació i limitada utilització de les noves tecnologies.

En el cas del sistema financer espanyol, la crisi va suposar la pràctica desaparició de les caixes d'estalvi com a entitats de crèdit, i amb això la transformació del 50% del sistema financer (dades del 2007) en grups bancaris.

La desaparició de les caixes

Actualment, totes les caixes estan integrades en grups bancaris o han sigut absorbides per bancs. La desaparició d'aquest model de negoci s'explica principalment per un problema regulatori, per la supervisió compartida entre les comunitats autònomes i el Banc d'Espanya.  El caràcter fundacional de les caixes d'estalvis i la seva gestió inapropiada, més en virtut d'interessos polítics que els propis d'una entitat financera, van precipitar la seva crisi. Aquesta gestió inapropiada es va materialitzar en primer lloc en la forta concentració creditícia produïda en la fase prèvia de bombolla en el segment immobiliari que va superar el 2007 el 60% del conjunt del crèdit al sector privat i es va aproximar al 100% del PIB. Addicionalment, les caixes es van finançar principalment en els mercats de capitals, davant la impossibilitat de finançar els seus actius per mitjà de dipòsits bancaris.

A partir del 2007 es va produir un important creixement de la morositat, en especial en els crèdits a promotor immobiliari, que van desembocar en problemes de solvència i de liquiditat en amplis segments del sistema bancari espanyol i, en particular, en el segment de caixes d'estalvis.

Concentració del sector

La reestructuració i la desaparició de les caixes han portat que a final del 2017, després de l'absorció del Banco Popular pel Banco Santander i BMN per Bankia, cinc grups bancaris concentressin a Espanya gairebé el 80% dels actius  (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Sabadell). Aquesta concentració del sector s'ha desenvolupat en els últims anys en un context difícil per la competència d'altres entitats no bancàries  especialment en negocis de baix risc, com els mitjans de pagament, i el context de baixos tipus d'interès que ha reduït el marge financer.

No obstant, la transició posterior a la crisi no s'ha acabat. Ni en el sistema financer espanyol ni en el sistema financer mundial, ja que encara hi ha importants reptes que s'han d'afrontar i que probablement modificaran radicalment el sistema els pròxims anys. Segons Jaime Caruana, general mànager de Bank of International Settlements (BIS) i exgovernador del Banc d'Espanya, aquests reptes es concentren en tres àmbits: la situació econòmica i l'escenari de baixos tipus d'interès o negatius; els problemes no resolts de la crisi; i la regulació financera.

El primer repte en importància és el macroeconòmic. Ens trobem davant d'un baix creixement de la productivitat global que es combina amb un augment del deute tant públic com privat. En aquest context, també és rellevant l'esce-

nari de baixos tipus d'interès o negatius, situació que s'haurà de resoldre amb la pujada de tipus d'interès.

Els riscos geopolítics també són reptes considerables per al sistema financer global i espanyol. La gestió del brexit i el seu impacte a la City de Londres així com en el sistema financer europeu, és un desafiament de gran envergadura per al sistema financer mundial.

Procés inacabat

Finalment, els reptes propis derivats de la gestió de les entitats financeres, com el sanejament dels balanços bancaris, encara està inacabat a Europa. Aquesta reestructuració pendent, que ja s'ha completat als Estats Units, és deguda en part al creixement més baix d'Europa i als marcs jurídics de cada entitat respecte a la reestructuració del deute. Aquest fet sumat a les ineficiències del sistema europeu relacionades amb la necessària disminució de les ràtios de costos i l'excés de capacitat, deixen la porta oberta a processos de fusions no només nacionals (ja que a Espanya hem assolit uns nivells de concentració molt elevats), sinó també internacionals, molt probables sobretot a nivell europeu.

Temes: Crisi Bancs

0 Comentaris
cargando