Aquesta és la tripulació voluntària del 'Golfo Azzurro': 14 granets de sorra

Molts han coincidit a descriure's com un “granet de sorra” en la ingent i inabastable tasca de pal·liar la crisi migratòria que assola Europa. Sotmesa als insubornables designis de la meteorologia, la tripulació del ‘Golfo Azzurro’, el vaixell de rescat d'immigrants de Open Arms al Mediterrani central, encara el seu tercer dia de missió amb la vista posada en la partida imminent, a jutjar per les previsions del temps.

Troben un minut en l'anar i venir constant dels preparatius per explicar qui són i per què han decidit embarcar com a voluntaris. 

GUILLERMO CAÑARDO. L'únic contractat per Open Arms en l'equip, és el cap d'aquesta missió. Als seus 43 anys, aquest metge de urgències català poc es podia imaginar fa poc més d'un any que es trobaria embarcat -mai més ben dit- en aquesta aventura. Una entrevista a televisió a Oscar Camps, director d'Open Arms, unida a l'impacte de les imatges dels immigrants a Lesbos el van animar a despenjar el telèfon i sumar-s'hi. “La vida és una casualitat marcada pel lloc on neixes. Qualsevol ésser humà té dret a buscar-se una vida digna, ningú hauria de morir quan lluita per aquest dret fonamental”, argumenta Guillermo.

MARÍA VILLAR. Infermera de Sestao de 30 anys, va debutar amb Refugee Foundation, una altra oenagé que treballa al Mediterrani central, i Open Arms la va reclutar “a l'aigua”, en ple rescat. La connexió va ser immediata. Repeteix ara, doncs, experiència amb ells a l'espera d'una col·laboració més extensa amb Metges Sense Fronteres.“Hem de deixar de pensar en els immigrants com a mers números, impersonals i oblidats. Són persones que es llancen a un abisme i només busquen el mateix que nosaltres, una oportunitat i un futur”, reflexiona María.

ELENA SOBRINO. Metge madrilenya de 31 anys. Compromesa des de sempre en moviments socials a Madrid, ha explorat la cooperació internacional al Sàhara i Idomeni, a Grècia. Aquestes són les raons d'Elena: “Som el que fem per canviar i tot ésser humà mereix un passatge segur i soc aquí per fer els passatges de la gent que fuig de guerres i pobresa una miqueta més segurs”.

MAXI PERINETTI. Aquest argentí de 39 anys resident des de fa gairebé una dècada a Lloret de Mar assegura que el seu pas per Open Arms “és la culminació d'una deriva”. Ho diu en homenatge als coneixedors de Guy Debord i el situacionisme. Socorrista.

NICO CALZADA. Rescatador d'helicòpter de Salvament Marítim, aquest càntabre de 38 anys ja va fer cooperació a Lesbos en el marc de la crisi migratòria.“Vull seguir aportant, seguir en la lluita per un món millor”, assegura Nico.

DAVID SAIZ. Burgalès de 36 anys. És infermer i socorrista.“Els petits gestos canvien el món”, diu per resumir els seus motius.

KEVIN MARTÍ. Nascut a Gandia fa 24 anys, és patró d'embarcació: “Vull aportar el meu gra de sorra en aquesta crisi migratòria amb el que sé fer millor, el salvament”.

POL MARTÍNEZ. Nascut a Sabadell fa 22 anys, és socorrista de platja. Va treballar com a voluntari amb nens autistes. “Ser socorrista aquàtic és l'única cosa que sé fer i ho vull aportar perquè penso que el món és de tots”.

JAVIER FERNÁNDEZ. Mallorquí de 32 anys, treballa de cambrer però la seva important tasca a bord toca tots els pals. És polivalent. “Vull aportar el meu granet de sorra per ajudar aquestes persones encara que a vegades sento indignació i tristesa pel que els espera, perquè molts seran deportats, però també esperança per les mares amb nens, amb més possibilitats de quedar-se”.

MICHELLE ANGIONI. De Sardenya, té 28 anys i és oficial de pont i mariner. D'un iot privat, al ‘Golfo Azzurro’ perquè un amic li va explicar la seva experiència i també la va voler per a ell.”Vull ajudar i també sentir-ho i veure-ho amb els meus propis ulls perquè el que està passant amb els immigrants és un tros d'història”. 

JON GARCÍA ANDONEGI. Amb una dilatada trajectòria professional com a cuiner en vaixells, aquest basc de Bermeo de 52 anys és el més estimat, amb diferència, per la tripulació de l'‘Azzurro’. Una estima guanyada a cop de sopa d'all, truita de patates i llenties, de moment. Amb molta feina de cooperació a l'esquena, des de protectores d'animals fins a presos excarcerats, lluita contra la sida i immigració. Hi va haver un moment de la vida que, per motius personals, va haver de “preparar-se per a la mort”. “Després vaig haver de preparar-me per tornar a la vida” -afegeix- “i aquí estic”. “Per sentit d'humanitat cap a totes aquestes persones vull aportar el meu petit gra de sorra”.

ALBERT MAYORDOMO. Barceloní de 34 anys, és patró d'embarcació i instructor de busseig i rescat. Ja té una àmplia trajectòria amb Open Arms. “Mai m'ha faltat un plat a taula i un sostre, i aquesta gent arrisca la vida per tenir el que jo tinc”, argumenta per afegir: ”Es juguen la vida pel que jo tinc per naixement per ser europeu, blanc i disposar d'un document, d'un tros de paper”.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

FERNANDO GARPELLA. Aquest bus mallorquí de 37 anys va trucar a Open Arms i li van dir que la missió ja estava completa. Però es va plantar a Malta, al vaixell, es va presentar amb la perspectiva de fer un curs d'anglès al no poder embarcar. “Vinc a doanr un cop de mà, s'ha de fer alguna cosa”, diu. I vaja si ha fet. Ha caigut del cel -mai més ben dit- i ha sigut d'una utilitat extraordinària en els preparatius de les llanxes de rescat.

MAURU DI SI. Als seus 30 anys, aquest argentí patró d'embarcació i socorrista està encantat de poder ser conseqüent amb ell mateix amb el que sap fer, que és el socorrisme. “Deien que els cubans en vaixells intentant arribar a Miami eren el reflex del fracàs del comunisme i el que veiem cada dia al Mediterrani, què és? -es pregunta-; és el fracàs descomunal del capitalisme”.