«El meu mapa de la ciutat és un mapa de bars»
Bars i tavernes són la seva debilitat. Per això va fer un blog, i per això es va atrevir a posar-se a l'altre costat de la barra.
Si fos lícit partir una vida en dues meitats -no ho és-, una meitat d'Alberto García vindria a ser el dret concursal, especialitat que en temps de crisi ha arribat a cims demencials: fallides, concursos de creditors; en això ha estat ell. L'altra meitat són els bars. Sent debilitat pels bars, i aquí s'ha de fer una pausa: esborreu la imatge del borratxo recolzat sempiternament a la barra. És una altra classe de debilitat. Una que ha passat per diverses etapes, incloent-hi un blog (enocasionesveobares.com), i que inevitablement ha acabat amb aquesta meitat d'Alberto dedicada a la restauració.
-¿De què parlem quan parlem de debilitat pels bars?
-Que són llocs on sempre m'ho he passat bé. Des de molt jove m'agradava el pla de bar diürn, molt més que sortir de nit. Anaves a un lloc on et senties bé i parlaves amb la gent i deies: «Posa'm uns altres calamars, i més cervesa», i t'hi podies passar tota la tarda.
-Diürn.
-¡Sí!, molt millor, més entretingut, veus més tipus de gent, i menges, i beus, i disfrutes. Que en aquest lloc hi ha un caçó en adob que s'ha de provar: doncs s'hi va i es prova. Que allà la moixama és molt bona: doncs anem a veure què tal. I te n'hi anaves amb els amics i passaves una tarda magnífica.
-Així, de bar en bar.
-Així vaig conèixer molts llocs, sí. Fins que un dia em vaig adonar que jo a la ciutat m'ubicava per bars, que el meu mapa de la ciutat era un mapa de bars, i vaig pensar a fer aquest mapa i penjar-lo a la meva habitació.
-¿El germen del blog?
-Sí, una mica. Com que en aquella època ja hi havia Google Maps, vaig acabar fent-ho en Google Maps. Tenia, crec, com 50 bars. I un dia vaig dir: «Vinga, faré un blog».
-¿De quants consta el seu mapa actual?
-D'uns 120 bars.
-¿I quins criteris han de satisfer?
-És un triumvirat: que el menjar sigui bo, que el cap o l'encarregat tingui alguna cosa… O sigui, que et tractin bé o que t'insultin tan bé que diguis: «Em quedo»; hi ha gent amb caràcter agre que per mi té el seu què. I finalment, que el local tingui alguna cosa. No cal que sigui històric, però sí que tingui alguna cosa d'antre, de bareto, un encant que et porti a dir: «Escolta, posa'm una altra cervesa».
-Com va ser el salt a la restauració.
-Va ser amb el meu amic Marc. Amb el Marc, que cuina molt bé, sempre dèiem: «Tio, hem de muntar un bar». I: «Si alguna vegada ens va malament…». I al final va passar que el Marc va tenir una època dolenta de feina, i un dia em va dir: «Què: ¿activem el pla b?» I jo: «¿Sí?» I ell: «Sí». I això vam fer.
-Una taverna, ¿no?
-La Bodega Montferry, sí. Ara només és d'ell. La idea va ser sempre posar en marxa l'assumpte perquè el Marc pogués canviar de vida; perquè el pla b tingués èxit.
-¿I aquesta?
-Aquesta, la Bodega Carol… Bé, també va ser cosa d'un amic. Un dia em va dir: «Escolta, tio, ¿ens hi atrevim?» I aquí ens teniu.
-Li va quedar bé.
-Jo el que dic és que tot això en certa forma és part d'una espècie de projecte involuntari de protecció del patrimoni. Abans que vingui algú a canviar-ho tot i muntar un negoci sense ànima, jo prefereixo avançar-me i protegir-lo. Em fa molta pena pensar en tots els llocs fantàstics que han tancat en aquesta ciutat.
Notícies relacionades-¿Té nous projectes?
-Doncs sí, hi ha un projecte en marxa. Amb un altre amic, que és xef: un restaurant. A Sants, el nostre barri de tota la vida. Sants és crema, es dirà.
