Landa, davant l'última missió al Tour de França
El ciclista basc ha de recuperar 1.13 minuts a Bardet per pujar diumenge al podi de París, una gesta gairebé impossible
segea39394210 cycling the 104th tour de france cycling race the 222 5 170721183433 /
El sol escalfa les planes de la Provença. Escalfa tant que els corredors decideixen prendre’s un dia de descans, potser per contemplar el paisatge i escoltar les cigales. Provença no seria el mateix a l’estiu sense el cant de milions d’aquests insectes. El sent Chris Froome, protegit per tots els seus, amb l’Sky conduint un gran grup que ha permès per primera vegada i a només dos dies de París l’arribada a Salon-de-Provence d’una escapada bidó. Guanya el noruec Edvald Boasson Hagen, el mateix a qui la photo finish de forma discutible el va privar d’una victòria davant el retirat Marcel Kittel.
«S’havien d’estirar les cames», diu Alberto Contador amb ironia després de travessar la meta. Ha sigut un dia de crema solar, una jornada per meditar, per calcular i per estipular que passarà a Marsella, en una contrarellotge singular on no sembla que Froome vegi perillar la victòria als Camps Elisis, però on el podi pot experimentar un canvi de posicions i potser –difícil però no improbable– veure Mikel Landa al costat del seu cap per contemplar la festa parisenca, l’Arc del Triomf a l’esquena, i qui sap si per donar voltes al que hauria passat si hagués corregut en un altre equip. No se sabrà mai.
⚡️ FLASH ⚡️ The riders cross the Provence, a long breakaway and Edvald Boasson Hagen's revenge! Stage 19 in 30 seconds! #TDF2017 pic.twitter.com/AWF5eundXu
— Tour de France™ (@LeTour) 21 de julio de 2017
UNA CONTRARELLOTGE POTSER MASSA CURTA
Un minut acompanyat de 13 segons no és res, unes 15 vegades respirant si serveixen els comptes del poeta Gabriel Celaya, una miqueta més, el doble almenys, si se circula en bicicleta. És el que Landa hauria de restar a Romain Bardet, el més fràgil dels tres eventuals ocupants del podi quan el guió ordena contrarellotge. Possiblement, un cop vista també la progressió del corredor basc en aquesta especialitat, 22 quilòmetres es presumeixen com una distància massa curta. Per una vegada hauria anat millor una crono de les d’abans, de les que servien a Miguel Induráin per regnar al Tour. Però és lo que hi ha, en un dia atípic amb una sortida i arribada a l’Stade Vélodrome de Marsella, allà on juga a futbol l’Olympique, amb les grades plenes per veure bicis en comptes de gols.
Froome, en canvi, només haurà d’estar pendent que no li passi el mateix que a Alex Zülle a la crono final de la Vuelta del 1994. Va trencar tantes vegades la cabra que va acabar llançant-la a la muntanya i entregant la tercera plaça del podi a Pedro Delgado. Té, des del cim de l’Izoard, el quart Tour a la butxaca i només ha d’esperar a confirmar qui l’acompanyaran al podi, si seran el colombià Rigo Urán i el francès Bardet, tal com està ara, o si s’hi cola l’home que si estigués en un altre equip potser li prendria la victòria.
EL CAS D'URÁN
Només disposa de 23 segons d’avantatge amb Bardet i amb Urán, a 29, però des que ha progressat en muntanya el ciclista colombià ha perdut el toc exquisit que tenia quan va guanyar una contrarellotge al Giro, així que sembla difícil –mai impossible en aquest esport– que arribi a inquietar Froome.
EL TOUR DEL 1968
Bardet fins i tot és probable que doni tantes voltes al cap, pressionat a més a més per un públic francès, que la contrarellotge se li giri. L’enigma s’aclarirà als primers quilòmetres. Serà aleshores quan Landa sabrà si té possibilitats serioses d’acompanyar el seu cap al podi dels Camps Elisis.
Notícies relacionadesÉs el Tour amb menor diferència entre els tres primers des que el 1968 Jan Janssen va desplaçar el belga Herman van Springel de la primera posició, en la contrarellotge final de París. També lluitava l’espanyol Gregorio San Miguel. 16 segons entre els tres primers i el biscaí, segon com ara Bardet, ho va perdre tot. Potser un altre basc tindrà més sort 49 anys després.
Totes les classificacions a la pàgina oficial del Tour.
