«Estem a favor de la regularització per facilitar l’accés a la vivenda»

Des de la seva seu a Sabadell, on van néixer fa gairebé tres dècades, la promotora SALAS impulsa actualment unes 1.600 vivendes, de les quals més de 1.000 són amb protecció oficial en venda o lloguer. Això se suma a les més de 3.500 vivendes ja entregades. Manel Rodriguez, director general de SALAS, reflexiona sobre la trajectòria de la promotora i el mercat immobiliari.

-Ara que es parla tant de lleis de vivenda, protecció oficial i accés a la vivenda... SALAS impulsa més de 1.000 vivendes protegides. ¿Quina és la clau?

-Ser conscient que la vivenda és un producte de primera necessitat i que la seva promoció no es pot deixar en mans de qui només busca un benefici econòmic. Estem a favor d’una regulació que faciliti l’accés. Ara bé, necessitem un marc jurídic estable, resultat d’un pacte d’estat, sense canvis partidistes. Qualsevol projecte que fem tarda tres o quatre anys i, si no saps quina llei tindràs quan acabis, és difícil impulsar nous projectes i generar nova activitat. Volem una regulació clara i estable, que protegeixi els drets dels ciutadans, però que alhora permeti produir un volum important de vivendes, que és el que finalment regularia el preu. Ara l’oferta depèn del terra i les normes urbanístiques i el problema real rau en la falta de terra urbà finalista i d’una normativa urbanística clara. La vivenda i les normes urbanístiques han de ser una política de país, no municipalista o electoralista.

-Aquesta aposta de SALAS per fer vivenda social, a més d’altres tipus de vivenda, ¿té a veure amb la vostra identitat?

-És a l’ADN de SALAS. Som una promotora històrica que manté la propietat a parts iguals en mans de dues famílies: la del soci fundador, Pere Esteve; i la meva. No som propietat d’un fons inversor. Nosaltres ens guanyem la vida amb la promoció de vivenda, no de manera financera especulativa, sinó com a activitat productiva, gairebé industrial. I si som capaços de guanyar-nos-la fent vivenda social, millor. Tenim per objectiu dedicar com a mínim un 50% de l’activitat a fer vivenda social. A més, anualment fem donació d’una part del nostre benefici a la Fundació SALAS, que en aquest moment està promovent 600 vivendes de lloguer social que es gestionaran a través de la Fundació Nou Lloc, facilitant l’accés a la vivenda a 600 famílies els pròxims dos anys.

-I amb aquest model han passat gairebé 30 anys, ¿com ha evolucionat el sector?

-Remarcaria tres aspectes. Un d’ells és la professionalització del sector. Avui la promoció de vivendes està en mans d’empreses molt professionalitzades que controlen perfectament el procés de producció. El segon canvi és al món financer. A partir de la crisi del 2008 hem passat a models molt controlats financerament, per la qual cosa descartem qualsevol evolució cap a una bombolla. El tercer, més recent, és una presa de consciència de la necessitat d’evolucionar el sistema de construcció. Aquesta evolució incorporarà processos industrialitzats i més eficients energèticament.

-Si parlem del client i, sobretot, després de la Covid-19, ¿us trobeu un perfil més exigent?

-El client dels últims 10 anys està molt més format, té més coneixements i més mitjans d’informació. Fins ara l’exigència era en temes d’acabats, de qualitats i de drets i pensem que ara se centrarà en l’eficiència energètica. Fora d’això, la Covid-19 ha canviat la percepció que el client té de la seva llar. Fem molta més vida dins de casa i potser valorarem més l’espai, el metratge i l’entorn que la ubicació. Abans la gent preferia 60 metres al centre i ara en vol 100 i estan disposats a fer 20 minuts o 30 de desplaçament a canvi d’espais exteriors, zones comunitàries, a millor preu i en un entorn més agraït. I nosaltres estem treballant per produir aquest producte, que ja no estarà només als centres urbans sinó a les regions metropolitanes.

-SALAS segueix creixent i ampliant negoci, ¿en quines línies d’activitat esteu treballant actualment?

-Som més de 150 persones, molt formades i amb experiència. Tenim un model de promoció integral: comprem el terra, dissenyem el producte, tenim els tècnics, els comercials i fa dos anys hem incorporat una constructora, que construeix part de les nostres vivendes, assegurant la qualitat de tot el procés. Durant la Covid-19 s’ha mantingut la demanda en el sector i això, afegit al fet que el 2020 es va reduir la producció, provocarà que l’any que ve hi hagi falta de vivenda. Nosaltres tenim venut més del 80% del que estem produint. A més, hi ha molta demanda de vivenda social assequible en venda, i en continuarem fent; però també de lloguer, on la demanda insatisfeta provoca tensions en els preus. Incrementarem l’activitat per donar-li resposta i seguirem amb el pla de diversificació, promovent altres edificis com residències d’estudiants, colivings o residències de gent gran.

Notícies relacionades

Tinc un pis buit. ¿El Govern me’l pot expropiar?

El Govern expropiarà pisos a 14 municipis per posar-los de lloguer social

-30 anys a Catalunya, 10 a les Balears... i ara inicieu activitat a Madrid. ¿Quin és l’objectiu i a què respon aquesta ampliació?

-La Comunitat de Madrid té terra finalista disponible, a més d’un gran pla de producció de terra a 10 anys vista, juntament amb un creixement de 90.000 persones a l’any. L’equació és fàcil: si hi ha creixement de població i una bona situació econòmica, fan falta noves vivendes i promotors-operadors com nosaltres. Però no parlem de comunitats autònomes, sinó de regions metropolitanes, que és on és el 80% de la població del país i el 100% del creixement: Barcelona, Madrid, Palma, Eivissa i potser en el futur d’altres.