Brussel·les millora lleugerament les previsions de creixement per a Espanya malgrat les tensions comercials

La Comissió Europea ha elevat d’un 2,3% a un 2,6% les previsions de creixement del producte interior brut per a Espanya per a aquest any en les seves previsions econòmiques de primavera, malgrat la incertesa generada per les tensions comercials provocades pels aranzels globals imposats pels Estats Units. 

Malgrat la desacceleració respecte al 2024, l’economia espanyola continua demostrant la seva capacitat de resiliència en un context advers. Segons la Comissió, el PIB espanyol ha crescut un 0,6%, gràcies a l’augment de la inversió i del consum privat i, en menor mesura, a les exportacions netes. 

Brussel·les espera que la demanda interna, gràcies a un augment del consum privat, resultat del bon estat del mercat laboral i un augment dels salaris, sigui el principal motor de creixement per a Espanya el 2025. De fet, espera que el creixement de l’ocupació i la reducció de les xifres d’atur es mantinguin en els pròxims dos anys. 

També augura un repunt de la inversió, malgrat que adverteix que la incertesa generada per les tensions comercials podrien tenir un impacte negatiu en aquesta. Destaca a més la bona salut financera de les empreses, que sumada a la contribució del pla de recuperació i els baixos tipus d’interès a curt termini hauria de contribuir a un repunt en la formació de capital. 

Núvols comercials

La Comissió reconeix que l’exposició directa de l’economia espanyola als Estats Units en termes d’importacions i exportacions diferents del turisme continua sent «limitada». No obstant, «en un context de creixents tensions comercials», Brussel·les adverteix que la contribució de les exportacions serà negativa en els pròxims dos anys. 

En aquest context d’incertesa, l’Executiu comunitari apunta a una possible alentiment de l’activitat econòmica a la zona euro i els principals socis comercials d’Espanya, amb un nivell d’exposició més gran als Estats Units, com a principal risc per a l’economia. Malgrat que l’economia espanyola està responent bé davant els xocs, la Comissió ha retallat les previsions de creixement per al 2026 en tot just una dècima, del 2,1% al 2,0%. 

Espanya és així la gran economia de la zona euro que més creixerà el 2025, segons les previsions de la Comissió. Altres potències com França (0,6%) i Itàlia (0,7%) experimenten un creixement molt menor, i veuen les seves previsions econòmiques revisades a la baixa en aquest context. El mateix passa amb Alemanya, per a qui Brussel·les projecta un estancament de la seva economia aquest any. 

La bona salut de l’economia espanyola també es veu reflectida en les seves finances públiques. De fet, la Comissió millora les previsions de reducció del dèficit per a Espanya del 2,6% al 2,8% el 2025. De cara al 2026, la rebaixa lleugerament del 2,7% de les previsions de tardor al 2,5% que projecta en aquest exercici. L’Executiu també espera una estabilització de la reducció del deute. 

Incertesa

Tot i que revisades substancialment a la baixa respecte a la tardor de l’any passat, les previsions de la Comissió apunten al creixement tant de l’eurozona (0,9% del PIB respecte a l’1,3%) com de l’economia europea (1,1% respecte a l’1,5%). Això s’explica en part perquè el creixement en l’últim trimestre del 2024 va ser millor de l’esperat, i aquest ímpetus ha continuat els primers mesos d’aquest any. 

Notícies relacionades

Transports voreja els 8.000 milions d’euros en licitacions del corredor mediterrani des del 2018

«Guanyava 150 K a l’any, ara sobrevisc venent a eBay»: l’enginyer que va perdre la feina per la IA

Aquest empitjorament de les perspectives econòmiques es deu a les tensions comercials provocades pels aranzels imposats els últims mesos per part dels Estats Units. En aquest sentit, Brussel·les ha elaborat l’informe assumint que els gravàmens del 25% sobre les exportacions d’alumini, acer i cotxes no desapareixeran, i mantenint en un 10% –la xifra de l’actual treva– per a les exportacions totals. 

La Comissió ha retallat les seves previsions de creixement per a les economies fora de la UE del 3,6% al 3,2% tant per al 2025. Brussel·les assumeix que la desacceleració de l’economia i el comerç mundials tindrà, inevitablement, un impacte també en el creixement econòmic de la Unió. «La incertesa, més que els aranzels, pesa sobre la demanda interna», ha advertit Brussel·les en les seves previsions econòmiques de primavera. A més, la volatilitat dels mercats podria tenir també un impacte important sobre l’accés a finançament.