¿Per què Júpiter és tan important en la determinació de la velocitat de la llum?

L'astrònom danès Ole Romer (1644-1710) va ser el primer a determinar la velocitat de la llum, el 1676. A ell i a la seva troballa està dedicat aquest dimecres el 'doodle' de Google. Romer va observar una aparent variació temporal entre els eclipsis successius dels satèl·lits de Júpiter, que va atribuir als canvis en la distància entre la Terra i Júpiter (segons la posició de la primera en la seva òrbita) i les consegüents diferències en el temps que triga la llum a arribar a la Terra.

Els seus mesuraments coincidien bastant amb les observacions més precises fetes al segle XIX pel físic francès Hippolyte Fizeau i amb els treballs del físic nord-americà Albert Michelson i els seus col·laboradors, que es van estendre fins al segle XX.

VELOCITAT DE LA LLUM

En l'actualitat, la velocitat de la llum en el buit es considera que és 299.792,46 km/s. En la matèria, la velocitat és més petita i varia amb la freqüència: aquest fenomen es denomina dispersió.

La velocitat de la llum en el buit se simbolitza amb la lletra c, provinent del llatí 'celeritas' (en català celeritat o rapidesa).

Notícies relacionades

Google dedica el seu 'doodle' al Dia del Mestre a Espanya

Antonie van Leeuwenhoek, el primer home que va veure nedar els 'animàlculs' de l'esperma

El valor de la velocitat de la llum en el buit va ser inclòs oficialment en el sistema internacional d'unitats com a constant el 21 d'octubre de 1983. El metre va passar així a ser una unitat derivada d'aquesta constant.

ALTRES MÈRITS

A Romer també se li deu la introducció del calendari gregorià a Dinamarca, el 1710, així com la invenció d'un micròmetre per observar eclipsis, d'un telescopi meridià i la muntura altazimutal. També és el pare del grau Romer, el 1701, una escala de mesura de temperatura avui ja en desús: el zero és la temperatura de congelació de la salmorra i el punt d'ebullició de l'aigua se situa en 60 graus.