El jutge concedeix un permís de tres dies al principal pederasta d’Espanya

El Jutjat de Vigilància Penitenciària núm. 3 de Las Palmas ha concedit un permís de tres dies de sortida de la presó al reclús Fernando Torres Baena, condemnat el 15 de març del 2013 a un total de 302 anys de presó –amb un límit màxim de compliment de 20– com a capitost d’un grup criminal dedicat a l’abús sexual de menors que es camuflava sota la pantalla d’un prestigiós gimnàs d’arts marcials a la capital grancanària.

L’autoritat judicial ha estimat el recurs de la defensa de Torres Baena contra l’acord de la Junta de Tractament de la Presó, que el 6 de maig del 2021 li va denegar el permís, i ha acordat autoritzar la seva sortida durant tres dies prenent com a base l’informe del fiscal favorable a tal mesura i el de la metge forense de l’Institut de Medicina Legal de Las Palmas.

«Atès que tots els informes reiteren el bon comportament i l’aprofitament del temps que ha portat a terme el penat durant la seva estada a la presó al llarg dels més de 13 anys que fa que hi és, podem concloure que s’han modificat positivament els factors criminològics i que les circumstàncies, valorades conjuntament, no suposen un risc evident de comissió de nous delictes», exposa la decisió judicial.

El jutge entén que s’ha d’estimar la queixa de Torres Baena contra la negativa de la Junta de Tractament i accedir que el condemnat tingui el seu primer permís, després de més de 13 anys sense veure el carrer, ja que són les circumstàncies que ha anat desenvolupant la persona penada a la presó les que aconsellen la concessió del mateix, i això és el millor per a ell i per a la societat a la qual retornarà quan compleixi la seva condemna, per a la qual cosa cal anar preparant-los, tant a ell com a la societat, pel bé de tots».

L’informe del fiscal favorable al permís, emès l’agost passat, va apuntar: «Cert és que es tracta de delictes molt greus i que hi ha multitud de víctimes, cosa que va donar lloc a la imposició d’una pena total de 302 anys de presó; si bé hem de partir del límit de 20 anys de compliment efectius, dels quals el reu n’ha complert ja folgadament la meitat [...] sense haver obtingut mai un permís penitenciari».

Notícies relacionades

La justícia obliga els fills de Samaranch a pagar 255.000 euros a Hisenda pel patrimoni ocult del seu pare

La fiscalia estudia una denúncia contra l’assetjament de la infermera que va criticar el «puto C1 de català»

Per la seva part, el magistrat recorda que el paper del jutge de Vigilància Penitenciària és el de proporcionar al reclús «el millor règim i tractament» a la presó i no el de «justicier o venjador, afegint-hi noves penes». El jutge exposa que els arguments en contra del permís relatius a la gravetat dels fets delictius i la pena «pertanyen a l’àmbit de la sentència dictada, i no procedeix que ningú s’arrogui el paper de ser un nou sentenciador, al marge de la sala de l’Audiència Provincial que ja ho va fer, ja que tal cosa suposa que aquesta persona o grup s’erigeixi, no només en un legislatiu portàtil, en virtut del qual cada un fa la seva particular reflexió i estableix la pena que estimi, sinó que també es converteixi en el tribunal que avalua els fets i els sentencia, i finalment, com és evident, el que ho materialitza». Afegeix que la llei «obliga a tots, ciutadania i poders públics, que no deixem d’oblidar que al nostre país la pena de privació de llibertat està orientada cap a la reeducació i reinserció social, ja que tals objectius són els que assenyala la vigent Constitució... i no d’altres».

La resolució de la interlocutòria és susceptible de recurs en un termini de tres dies davant el Jutjat de Vigilància Penitenciària núm. 3 de Las Palmas de Gran Canaria.