Comissió independents

L’encobriment de casos sobrevola la investigació sobre els abusos a l’Església portuguesa

  • Bisbes d’algunes diòcesis no han respost a la petició de la comissió investigadora per entrevistar-s’hi

  • Els 290 testimonis recollits fins ara són només «la punta de l’iceberg», segons l’organisme 

L’encobriment de casos sobrevola la investigació sobre els abusos a l’Església portuguesa
3
Es llegeix en minuts
Lucas Font
Lucas Font

Corresponsal.

ver +

Tres mesos després de la seva creació, la comissió que investiga els abusos a menors a l’Església portuguesa segueix endavant amb el seu treball malgrat els obstacles. L’equip, impulsat per la Conferència Episcopal lusitana i liderat pel psiquiatre infantil Pedro Strecht, ha valorat positivament la recollida de 290 testimonis fins ara –un element clau per a la investigació– tot i que reconeix les dificultats per aconseguir captar una part de les víctimes, especialment les més envellides i amb menor accés a la informació. Paral·lelament, els investigadors miren d’aconseguir la plena col·laboració dels bisbes de les 21 diòcesis del país, una cosa que encara no han aconseguit en alguns casos.

«La contribució dels bisbes de l’Església és fonamental», ha assegurat la sociòloga Ana Nunes de Almeida. «Hem sol·licitat reunions amb ells per conèixer les característiques de les diòcesis que coordinen, la seva comprensió sobre la rellevància del problema i l’organització dels arxius de cada diòcesi. Fins avui n’hem entrevistat 11, cinc han mostrat la seva disposició i cinc més encara no han respost», ha recalcat. Una cosa que ha obligat el president de la Conferència Episcopal, José Ornelas, a garantir poc després que tots els bisbes col·laboraran amb la investigació, segons el mitjà ‘Observador’.

La diferència de sensibilitats sobre aquest assumpte entre els bisbes és una cosa amb què la comissió ja comptava des d’un principi, tot i que a mesura que ha anat avançant la investigació s’han acumulat els indicis d’encobriment i ocultació per part d’alguns religiosos que continuen en actiu, segons els investigadors. Uns noms que la comissió no ha volgut fer públics. Els responsables de la investigació sí que han confirmat la incorporació d’un equip científic per examinar els arxius de les diòcesis, que seran fonamentals per ajudar a contrastar informacions i a aclarir els fets.

Arribar al Portugal ‘profund’

Dels 290 testimonis recollits fins ara, més de la meitat revelen l’existència d’altres víctimes. Una cosa que ha portat la comissió a reconèixer que el nombre de relats serà molt inferior a la xifra real. Això es deu, segons Almeida, a les reserves d’una part de la societat portuguesa, que segueix en una situació de «premodernitat». «Hi ha persones que no tenen noció que el que van patir van ser abusos sexuals», ha explicat la sociòloga. Els investigadors insisteixen en la necessitat d’arribar al que qualifiquen com el ‘Portugal profund’, amb referència a les zones més envellides i rurals del país, per aconseguir captar el màxim de testimonis possible abans de la publicació de l’informe, prevista per a finals d’aquest any.

Notícies relacionades

Malgrat que l’objectiu de la investigació no és la reparació de les víctimes per la via judicial, la comissió està en contacte directe amb la Fiscalia per enviar els casos que encara no hagin prescrit. Per ara, tan sols 16 han sigut enviats al ministeri públic, segons l’exministre de Justícia i membre de la comissió, Álvaro Laborinho Lúcio, que reconeix dificultats en la investigació judicial. «La majoria dels testimonis que rebem són anònims, mentre que en altres casos els relats són molt sigil·losos. Això fa que la Fiscalia tingui més dificultats, ja que en ocasions no se sap qui és la víctima, qui és l’abusador o en quines dates van passar els fets».

El perfil de les víctimes

Malgrat les dificultats, els representants de la comissió asseguren que la metodologia utilitzada ha respost a les expectatives plantejades a l’inici de l’estudi. Entre els testimonis recollits hi ha persones de tots els nivells educatius –tot i que les persones amb més formació tenen una representació més àmplia–, el nombre d’homes supera el de dones, i els grups d’edats inclouen persones nascudes entre 1934 i el 2009. Els abusos van ser patits entre els 2 i els 17 anys i inclouen tocaments, exhibicions, penetracions i l’enviament d’imatges i de missatges pel mòbil.