Terrassa debat què s’ha de fer amb un gran anunci de Netol pintat els anys seixanta

Un antic anunci de Netol, pintat els anys seixanta del segle passat i que ha aparegut en una façana d’un edifici de Terrassa (Vallès Occidental), ha generat controvèrsia en aquesta ciutat barcelonina, on es debat si s’ha de conservar, com es pot salvar o qui ho ha de pagar. El 12 d’abril va aparèixer per sorpresa l’anunci de la històrica companyia de productes de neteja Netol després de retirar-se una placa publicitària de la paret d’un edifici a la confluència dels cèntrics carrers Font Vella i Cardaire.

L’anunci de Limpiacristales Netol, visiblement deteriorat, conserva, no obstant, rastres dels vistosos colors originals –blanc, blau i vermell–; mostra la tipografia de la marca i la seva imatge icònica, un majordom amb un somriure ampli, i cobreix gairebé per complet tota la façana lateral de la casa de dues plantes sobre la qual està pintat.

La ja desapareguda empresa Netol, que va popularitzar un cotó i un líquid cremós per netejar metalls en una època en què a totes les cases hi havia canelobres i llums de metall, es va fundar a principis del segle passat a Barcelona i la seva imatge de marca era un majordom amb unes galtes àmplies, vestit amb una armilla de ratlles i una corbata de llacet negra.

La seva publicitat en la ràdio i la televisió es caracteritzava per cançons enganxoses i, durant diverses dècades, eren comuns els cartells en espais de la via pública i els anuncis en premsa en què es promocionaven els cotons netejametalls, netejavidres i la pols de la marca. La popularitat que va arribar a la marca en la dècada dels seixanta ha fet que l’aparició de l’anunci a la façana de l’edifici de Terrassa hagi suscitat tota mena d’opinions.

El MNACTEC aposta per salvar-lo

El propietari de l’immoble on ha aparegut el cartell pintat en guix, Miguel Ángel Salazar, no sabia com conservar l’anunci i, després de contactar amb experts, va arribar a la conclusió que, per restaurar-lo, faria falta una inversió elevada, ja que es tracta d’un treball complex perquè la pintura està deteriorada i per les dimensions que té, inversió a la qual no podia fer front.

En principi, va decidir retirar-lo i repintar la façana, però Diari de Terrassa es va fer ressò de l’aparició i això va cridar l’atenció del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), ubicat també a Terrassa. La direcció del museu es va oferir la setmana passada a l’ajuntament de la ciutat i al propietari de l’immoble per assumir els costos de retirada i conservació del cartell publicitari, mitjançant un equip de restauradors, i la idea és que l’anunci passi a formar part de la seva col·lecció.

De fet, el museu va posar en marxa el 2017 una iniciativa sota el nom de Museu al Carrer per recopilar elements corporatius, com ara cartells d’entre el segle XIX i l’any 1980 que encara estiguin als carrers i espais públics de Catalunya, i, durant aquests cinc anys, n’ha catalogat més de 1.700.

El propietari de l’immoble ha celebrat la proposició del museu i aquesta setmana s’han reunit junt amb representants de l’ajuntament per veure com es farà l’operació. El regidor Josep Forn ha explicat que «gràcies a la col·laboració entre la propietat, el museu i l’ajuntament la recuperació del cartell que evoca el nostre passat és més a prop».

A contrarellotge

Durant els dies en què ha durat el debat sobre què s’ha de fer amb l’anunci, Diari de Terrassa va trobar l’autor de l’anunci, Josep Font, un empresari egarenc de 73 anys que va pintar el cartell juntament amb el seu pare durant la segona meitat dels anys seixanta.

Notícies relacionades

Els Mossos investiguen una agressió sexual amb arma blanca en un parc de Terrassa

Catalunya ‘busca’ funcionaris per als seus ajuntaments: comença la selecció de 218 places

Malgrat l’interès de tothom per conservar-lo, l’anunci encara té un futur incert, perquè de moment no hi ha un acord oficial, i Font avisa que «la pintura es deteriora cada dia pel sol i la humitat» i que, «si es vol restaurar, s’ha de retirar aviat».

Més notícies de Terrassa a l’edició local d’EL PERIÓDICO