Per un nou model de gestió

La reacció del gestor ha sigut traslladar a les administracions públiques competents la fortalesa i els avantatges del vigent model aeroportuari i la necessitat de respectar el marc legal i constitucional vigent, considerant clau mantenir la propietat i no fragmentar la xarxa.

L’actual estructura publicoprivada ha permès que el gestor aeroportuari adoptés un estil de gestió més empresarial, cosa que ajuda a maximitzar ingressos i reduir costos. Tot això permet disposar d’unes excel·lents infraestructures aeroportuàries sense cost per a les arques públiques, però també desavantatges, per la poca flexibilitat derivada d’una gestió centralitzada que dificulta, per exemple, una solució adequada a la problemàtica existent als aeroports regionals.

La flexibilitat en l’entorn actual és clau a fi d’adaptar-se als canvis al mercat i la col·laboració entre entitats públiques i privades és essencial per al desenvolupament i la gestió dels aeroports. Els gestors aeroportuaris i les autoritats han d’actuar de manera coordinada, combinant incentius tarifaris, acords de desenvolupament de rutes i estratègies de diversificació de mercats. No es tracta de trencar el model sinó de millorar-lo.

En aquest context, ¿la participació del territori en la planificació i en la definició del posicionament estratègic de l’aeroport de Barcelona i dels aeroports de Girona-Costa Brava i de Reus representa un risc o una fortalesa? Segons la meva opinió, clarament una fortalesa, que facilitaria la presa de decisions. Els aeroports no són illes dins del territori, són infraestructures estratègiques i la seva demanda depèn de l’atractiu del territori.

Posicionament estratègic

En les recents comissions tècniques Generalitat-Estat s’ha observat una clara desproporció tècnica per tractar temes operatius i aeroportuaris (per no disposar de coneixements aeronàutics), reflex de la mínima estructura aeroportuària a la Generalitat, que comporta que, històricament, tinguem una actitud passiva en el posicionament estratègic dels aeroports de Catalunya, a l’espera del que ens proposen. Seria interessant, per corregir-ho, crear una estructura aeroportuària a l’organigrama de la Generalitat, que reconegui la seva importància i el doti de recursos de nivell.

Per a això, el compliment de l’acord d’investidura del Govern amb la possible creació del Consell Rector Aeroportuari de Catalunya, en substitució de l’actual comitè de coordinació aeroportuària, sembla un interessant avanç en aquesta direcció, definint un nou model de participació en la gestió i governança que permeti al Govern de la Generalitat acordar amb el Govern de l’Estat un paper determinant en el posicionament estratègic dels aeroports catalans.

Notícies relacionades

Aldama: ni un pèl de tonto

No sé qui soc

Per donar suport al nou model, la creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya que centralitzi les competències pròpies de la Generalitat que tinguin relació amb la política aeroportuària permetrà una millor coordinació institucional, que pot ser clau perquè el territori tingui una veu pròpia sobre el futur aeroportuari i un pas important per mirar de col·locar els aeroports al mapa de la Generalitat com a infraestructures estratègiques.

Estem, per tant, davant una oportunitat de millorar qualitativament la gestió i governança de la xarxa aeroportuària, amb un compromís més gran i participació de cada un dels territoris a què serveixen aquestes infraestructures estratègiques.