El cost de les escombraries

El fet és que el 2025 l’import mitjà de la taxa per llar és de 116,32 euros a l’any, un 16,2% més alt que el 2024, però la cobertura dels costos es queda en el 65,2%. És a dir, els ajuntaments han de desviar part de la recaptació d’altres taxes, especialment l’IBI, per atendre un servei que, entre altres motius, ve obstaculitzat o encarit per una insuficient complicitat dels consumidors en el reciclatge de residus a través de la distribució d’escombraries en diferents contenidors. En qualsevol cas, la directiva de la Unió Europea és raonablement clara i la legislació espanyola no fa altra cosa que reproduir-la, perquè el text aprovat al Parlament Europeu no és merament indicatiu, sinó una norma que han de complir els Vint-i-set sense excepcions. El que és bastant més complicat de sostenir són les diferències abismals de l’import de la taxa entre municipis. Costa d’explicar que una llar de València (287,56 euros) pagui cinc vegades més que una de Toledo (56,87 euros), tenint en compte fins i tot les diferències de població, o que una de Girona o de Tarragona pagui quatre vegades més i el 65% més que una de Barcelona. El primer punt de la directiva de la UE fixa com a objectiu millorar i transformar "una gestió sostenible de les matèries amb vista a protegir, preservar i millorar la qualitat del medi ambient", i persegueix així mateix un repartiment equitatiu de la contribució dels ciutadans per aconseguir-ho, però no sembla que aquestes diferències s’atinguin a aquest propòsit sinó més aviat a unes reticències més grans o més petites a l’hora de repercutir costos en el ciutadà.

De tot això se’n desprèn que hauria de ser objecte de millora la progressivitat de la taxa i fins i tot algun mecanisme compensatori que alleugereixi la pressió fiscal en l’àmbit local. Per exemple, contenir la pujada de l’IBI si s’arriba a la cobertura total del cost de la recollida i tractament de les escombraries. Per contra, la taxa no hauria de ser matèria per a la baralla política tan bon punt s’acostin les eleccions municipals, perquè el que és inexcusable és que els ajuntaments han de complir el seu paper d’activadors d’un dels ressorts per contenir la degradació del medi ambient. Cada any es produeixen a Espanya aproximadament 23 milions de tones de residus urbans, el 75% dels quals es cremen o s’enterren. Un problema que només es pot abordar des de la responsabilitat i l’acceptació que disminuir-ne la repercussió requereix la responsabilitat dels consumidors i el compromís de les administracions.