L’Eurocambra exigirà avenços per posar fi al canvi d’hora

El setembre del 2018, durant un discurs sobre l’Estat de la Unió, el llavors president de la Comissió Europea –l’òrgan executiu del bloc–, Jean-Claude Juncker, va anunciar la seva intenció de posar fi al canvi d’hora. "Cal acabar amb el canvi d’hora. Els estats membres han de decidir per si mateixos si els seus ciutadans viuen en horari d’estiu o d’hivern. És una qüestió de subsidiarietat", va assegurar llavors el luxemburguès.

En el procés legislatiu a la Unió Europea hi ha tres actors diferents. La Comissió té la competència exclusiva per proposar lleis. Després, són els colegisladors, el Parlament Europeu –elegit per sufragi universal cada cinc anys– i el Consell, on estan representats els governs, els que negocien i n’aproven el text final. Si les parts no es posen d’acord, la legislació mai arriba a aplicar-se. De fet, sovint, algunes d’aquestes propostes acaben en un calaix. Un calaix que sol ser sobretot als despatxos del Consell. És el cas de la proposta per posar fi al canvi d’hora estacional.

Perquè les negociacions legislatives tinguin lloc, tant el Parlament com el Consell han d’acordar internament una posició de partida. L’Eurocambra va trigar a penes uns mesos a definir la seva. El març del 2019, els eurodiputats van votar massivament a favor d’eliminar el canvi d’hora estacional. No obstant, han passat sis anys i els governs han sigut incapaços de posar-se d’acord. Per fer-ho, necessiten acordar la seva postura per majoria qualificada.

Ara Espanya ha revifat aquest debat demanant rellançar la discussió al Consell. Tant Polònia com Finlàndia, que van impulsar la mesura durant les seves respectives presidències, recolzen la petició del Govern de Pedro Sánchez, cridant a buscar una sortida al bloqueig. També la Comissió Europea recolza la petició.

Diversitat de zones horàries

El debat en el si del Parlament Europeu obligarà avui tant l’Executiu com el Consell a posicionar-se. El comissari de Vivenda i Energia, Dan Jorgensen, va reconèixer dilluns que posar fi al canvi horari dues vegades a l’any és "la via més lògica per avançar".

Però aquest assumpte no es troba entre les prioritats polítiques per a Brussel·les. El programa de treball polític per al 2026 que la Comissió va presentar dimarts no recull cap mesura sobre això. "Tot i que aquest canvi horari estacional continu pot no ser una prioritat en l’agenda política de la UE, es tracta d’una qüestió que preocupa milions de ciutadans de la Unió", va reconèixer alhora Jorgensen, que va advertir que mentre no hi hagi un acord per posar fi al canvi estacional d’hora, aquest continuarà.

El comissari de Vivenda i Energia es va comprometre en qualsevol cas a "fomentar el consens entre els estats membres". També va assegurar que la Comissió treballa en un informe sobre l’impacte de la mesura per al mercat únic i el bloc en el seu conjunt. En aquest sentit, fonts de la presidència danesa del Consell han confirmat a EL PERIÓDICO que no avançaran amb el procés legislatiu mentre no hi hagi una anàlisi damunt de la taula.

Una de les grans dificultats per posar fi al canvi és la diversitat de zones horàries al bloc. La majoria dels països, entre els quals Espanya per decisió de Franco el 1940, es troben a la zona de l’Europa central. Irlanda i Portugal se situen a la zona horària de l’Europa occidental, i Bulgària, Xipre, Estònia, Finlàndia, Grècia, Letònia, Lituània i Romania, en l’hora de l’Europa oriental.

Notícies relacionades

El Govern promet resoldre la crisi de les urgències psiquiàtriques

Catalunya necessitarà 80.000 places per atendre la dependència

Segons la proposta de l’Eurocambra, els governs europeus havien de decidir si adoptaven l’horari d’estiu o hivern de manera permanent, per evitar possibles disrupcions en el mercat únic. El Parlament plantejava la possibilitat de retardar l’entrada en vigor de la mesura en cas que hi hagués riscos. Al final, tot va quedar en suspens.

La iniciativa de Juncker el 2018 responia, ja llavors, a una demanda social estesa per tot el continent. L’Executiu comunitari havia fet una enquesta uns mesos abans i la reacció va revelar "un fort desig de canvi". La consulta va arribar a un nombre rècord de respostes, 4,6 milions. La majoria d’aquestes venien de ciutadans i un 84% estava a favor de posar fi al canvi d’hora. En qüestió de mesos, l’Eurocambra va pactar la seva posició per negociar el text final de la llei. No obstant, la proposta que permetria "evitar pertorbacions en el mercat interior i promoure el benestar dels ciutadans" no va ser acollida amb la mateixa ambició pel Consell de la UE, denuncia el Parlament. L’últim canvi a l’horari d’estiu hauria d’haver sigut el 31 de març del 2019. Però sis anys després, els europeus continuen havent d’ajustar el rellotge.