És més beneficiós despertar amb llum que retardar el vespre

Però posats a canviar d’horari, ¿amb quin ens hauríem d’acabar quedant? Des del punt de vista de la cronobiologia, la ciència que estudia com el temps i la llum influeixen en els nostres ritmes interns, la resposta és ben clara. I és que el nostre cos està més alineat amb un horari d’hivern en què es prioritzen les hores de llum al matí, coincidint amb el despertar, que els vespres tardans, que en ocasions poden trastocar la producció natural de melatonina i entorpir el descans.

Sincronització

El cos humà és una màquina que ha evolucionat durant centenars de milions d’anys amb l’objectiu de funcionar en harmonia amb els ritmes de la natura. Especialment, amb els cicles de llum. "Tenim al voltant de 30 bilions de rellotges biològics distribuïts per tot el cos i, tal com va dir al seu dia Aristòtil, la majoria d’aquests depenen en gran part del contrast entre el dia i la nit. Aquest és el principal mecanisme que necessita el nostre cos de cara a poder regular-se i funcionar d’una manera harmònica i saludable", explica Gonzalo Pin, especialista de la Unitat del Son de la Universitat Catòlica de València. És per aquest motiu, segons l’opinió d’aquest expert en la matèria, que el més beneficiós per a la nostra salut és alinear-nos amb un horari en el qual puguem sincronitzar-nos al màxim amb els patrons de llum.

El motiu és ben simple. "La llum és el principal sincronitzador dels nostres ritmes circadiaris", apunta Carla Estivill Domènec, directora de la Clínica Estivill del Son de Barcelona. És a dir, la llum és allò que regula els mecanismes interns del nostre cos i que determina quan hem d’estar desperts, actius o preparats per dormir. Durant el matí, la llum solar activa la producció de cortisol, l’hormona que ens ajuda a mantenir-nos desperts, atents i amb energia. A la nit, quan la llum s’esvaeix, l’absència de llum és el que li assenyala al cos que comenci a produir melatonina i, finalment, endinsar-se en el son.

Segons aquesta especialista, necessitem un horari en el qual les hores de més lluminositat coincideixin amb la jornada laboral i d’estudi, ja que això garanteix l’activació de les hormones que ens mantenen desperts, concentrats i amb un bon rendiment físic i cognitiu. També necessitem un horari que no retardi excessivament el vespre, ja que això entorpeix la producció de melatonina, retarda l’hora d’anar a dormir i afavoreix la falta de son. "I el que més coincideix amb aquests paràmetres és l’horari d’hivern, ja que és el que concentra les hores de llum amb el despertar i el matí i, per tant, ens ajuda a activar-nos", comenta Estivill.

En aquests moments, en vigílies del canvi d’hora, es fa de dia entre les vuit i les nou del matí a Espanya. Després de passar a l’horari d’hivern, l’alba s’avança aproximadament una hora, situant-se entre les set i les vuit en funció de la ciutat. Amb l’horari d’hivern, a Barcelona els primers rajos de sol apareixeran al voltant de les 7.15, a Madrid a les 7.30 i a Vigo poc abans de les 8.

Menys rendiment

Notícies relacionades

El Govern promet resoldre la crisi de les urgències psiquiàtriques

Catalunya necessitarà 80.000 places per atendre la dependència

Segons expliquen els experts, aquesta dinàmica permet que la jornada comenci ja amb llum natural, cosa que afavoreix l’activació de l’organisme, la concentració i la regulació del son, especialment en els mesos de menys lluminositat com és el cas de l’hivern. "Mantenir l’horari d’estiu faria que el sol no sortís fins gairebé les nou del matí en alguns punts del país, la qual cosa va en contra dels nostres rellotges biològics ja que redueix l’activació i el rendiment, tant físic com mental", comenta Estivill.

Un altre factor a tenir en compte, segons recalquen els experts, és l’hora del capvespre. Amb l’actual horari d’estiu, hi ha mesos en què el sol no es pon fins a gairebé les deu de la nit. I això, des del punt de vista de la cronobiologia, també pot alterar els ritmes biològics naturals ja que, en la pràctica, l’exposició prolongada a la llum confon el cos enviant-li senyals erronis sobre quin moment del dia és, retarda la producció de melatonina i, en alguns casos, fins i tot dificulta la conciliació del son. Per això els especialistes advoquen per mantenir l’horari d’hivern també a l’estiu perquè el sol es pongui al voltant de les nou de la nit i, així, adaptar el nostre ritme al compàs de la llum solar.