Anar al contingut

NOU PLA DE VIVENDA LOCAL

Terrassa preveu expropiar vivendes buides per resoldre la seva «vulnerabilitat residencial»

La mesura, amb caràcter temporal fins que s'aprovi el decret que l'habiliti definitivament, s'inclou entre les actuacions de cara al 2020

La nova planificació de vivenda local, aprovada per unanimitat, reconeix la fragilitat residencial, especialment als barris amb dificultats

El Periódico

Maria Teresa Alsina i el seu fill, David Colmenero, envoltats per activistes del moviment contra els desnonaments, aquest matí a Badalona.

Maria Teresa Alsina i el seu fill, David Colmenero, envoltats per activistes del moviment contra els desnonaments, aquest matí a Badalona. / RICARD CUGAT

El Ple municipal d’aquest mes de novembre de l’Ajuntament de Terrassa (Vallès Occidental) ha aprovat per unanimitat el Pla Local d’Habitatge de Terrassa 2019-2025 (PLH), un document estratègic i de planificació de les polítiques municipals de vivenda per als pròxims 6 anys a la ciutat. Entre les actuacions del nou instrument de cara al 2020, destaquen les «expropiacions temporals de l’ús en vivendes buides de grans tenidors», l’augment de les sancions per a un ús adequat de les vivendes en cas de mal estat o vivendes buides i la constitució d’un Consell Municipal d’Habitatge.

El projecte, iniciat en l’anterior mandat, és el resultat d’una anàlisi de la situació actual en matèria de vivenda al municipi, i d’un procés obert que ha comptat amb la participació ciutadana i la intervenció dels grups municipals.

Segons ha declarat l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, el PLH «és una de les eines que disposarem aquest mandat per abastar un dels objectius principals d’aquest Govern: que Terrassa pugui ser una ciutat vital, plural i oberta, en la qual el centre de les polítiques municipals siguin les persones, amb la plena garantia de preservació dels seus drets, com ha de ser el d’accés a una vivenda digna». 

El PLH pretén «garantir la funció social de la vivenda» de la ciutat, i avançar en la construcció d’un servei públic de vivenda d’acord amb les recomanacions que Nacions Unides fa a Espanya en aquesta matèria.

«Vulnerabilitat residencial a tota la ciutat»

Per a l’elaboració del PLH s’ha dut a terme un diagnòstic que parteix d’una sèrie de conclusions. Per exemple, el PLH assumeix una «situació d’envelliment progressiu del parc de vivendes i increment de les situacions d’utilització anòmala d’aquest, així com presència de vivendes buides, sobreocupades i ocupacions».

També detecta una «vulnerabilitat residencial a tota la ciutat i especialment als barris i col·lectius que ja tenen més dificultats», així com afirma que hi ha «una reactivació de la nova construcció al municipi i increment del preu de compravenda i de lloguer».

«Existeix un desajust entre l’oferta existent al mercat lliure i la demanda observada, que es concreta en una baixa presència de vivendes de lloguer i a uns preus mitjans superiors a la capacitat de les llars», conclou el text del PLH.

Un nou Consell d’Habitatge, expropiacions temporals i augment de sancions

Per resoldre aquestes situacions, el PLH es marca uns objectius i estratègies. Per exemple, millorar l’estat del parc de vivendes i dels seus residents; desenvolupar una estratègia urbana per garantir la coherència amb aspectes com la mobilitat o els espais oberts; gestionar i promoure el lloguer per assegurar l’accés a la vivenda; o incrementar la vivenda assequible i social a través de la promoció municipal o altres agents de noves tipologies de vivenda assequible, amb l’adquisició de vivendes per mitjà del dret de tempteig i retracte.

Per aconseguir els objectius, el PLH preveu diferents actuacions de cara al 2020. Entre d’altres, es preveu la constitució d’un nou Consell Municipal d’Habitatge; l’augment de sancions per a un ús adequat de les vivendes en cas de mal estat o vivendes buides; l’«expropiació temporal [i quan s’aprovi el decret corresponent, definitiu] de l’ús en vivendes buides de grans tenidors»; i el treball conjunt amb els jutjats «per aturar desnonaments», afirma l’Ajuntament de Terrassa. 

Més notícies de Terrassa a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA