LA DURESA PSICOLÒGICA DE L'ESPORT PROFESSIONAL

Söderling: «Vaig arribar a buscar a Google com suïcidar-me»

El tennista suec confessa que va patir durs atacs de pànic i ansietat que el van conduir a la retirada

jmexposito54005146 bri11 wimbledon  reino unido  23 06 2011   el tenista sueco 200705163649

jmexposito54005146 bri11 wimbledon reino unido 23 06 2011 el tenista sueco 200705163649 / NEIL MUNNS

2
Es llegeix en minuts

L’extennista suec Robin Söderling, que va arribar a ser número 4 mundial i va ser el primer a guanyar Rafael Nadal a Roland Garros, ha revelat aquest diumenge que va patir atacs de pànic i ansietat en la seva millor etapa esportiva que van provocar la seva primerenca retirada el 2015 als 31 anys

Söderling, que va arribar a buscar per internet diferents formes per suïcidar-se, va abandonar l’esport professional oficialment per una mononucleosi, però l’exesportista ha confessat a l’emissora pública Ràdio de Suècia que patia problemes anys abans de ser-li diagnosticada aquesta malaltia.  «Tenia ansietat constant, em rosegava per dins. M’asseia a l’apartament i mirava al buit sense entendre, el soroll més petit em provocava pànic. Quan una carta queia sobre la catifa, m’entrava tant pànic que queia a terra. Si sonava el telèfon, tremolava de por», ha afirmat al programa ‘Estiu a P1’.

El 2009, després de disputar la primera de les seves dues finals seguides de Roland Garros, va començar a sentir pànic per primera vegada i, amb els èxits, va augmentar la pressió. «Només hi havia tres jugadors amb qui podia perdre, a la resta havia de guanyar-los, si no, em sentia malament, fracassat, un perdedor», admet. 

«Un abisme negre sense fons»

Notícies relacionades

El juliol del 2011, després de guanyar David Ferrer a la final de l’Obert de Suècia, el seu últim partit professional, va conduir de tornada a casa seva a Montecarlo i va començar a caure en «un abisme negre sense fons», un malestar que va empitjorar un mes més tard, abans de jugar l’Obert dels Estats Units. «Em va entrar pànic, vaig començar a plorar. Plorava i plorava. Vaig tornar a l’hotel i em vaig estirar al llit, cada vegada que pensava a sortir a la pista, entrava en pànic. Per primera vegada vaig sentir que independentment del que volgués, no podia, ni que em posessin una pistola a la templa», assegura. «Vaig arribar a buscar a Google com suïcidar-me», assegura, tot i que creu que realment no volia morir, però «qualsevol cosa era millor que aquesta vida a l’infern». 

El diagnòstic de mononucleosi va ser el que va acabar precipitant la retirada, que no va ser oficial fins al 2015, tot i que li va portar encara més temps recuperar-se psíquicament, revela l’actual capità de l’equip de Copa Davis suec. «Rares vegades parlem de problemes psíquics a l’elit esportiva mundial, per això volia explicar-ho. Als que es dediquen a l’esport i als seus pares els dic que entrenin dur i s’ho prenguin amb calma. Fes esport i somia, però si tens èxit, mantén la perspectiva i busca’t una vida, una cosa que jo no he fet fins ara», afirma.