El Barça segella l’acord amb Nico Williams i pagarà els 58 milions de la seva clàusula de rescissió

Nico Williams saluda Lamine Yamal a Montjuïc abans del Barça-Athletic. / Efe / Alejandro García

Signarà com a davanter fins al 2031, amb un salari net d’uns set o vuit milions, mentre el Barça, que també té pressa per tancar l’operació amb l’objectiu que estigui el 13 de juliol al primer dia del segon projecte de Flick, busca les vies d’ingrés necessàries per executar la clàusula de rescissió, fixada en 58 milions d’euros. És a dir, l’operació podria enfilar-se fins als 62 milions sense necessitat de negociar res amb l’Athletic, club amb el qual manté unes relacions tenses des de l’estiu passat. I tot, és clar, per culpa de Nico Williams.

Del no al sí

El disgust de Laporta, que va veure com l’extrem no esperava pacientment el Barça, s’ha convertit ara en optimisme, com ja va demostrar dimecres passat en la seva cita anual davant els senadors. “Estem intentant un fitxatge que ens il·lusiona molt”, va dir davant els socis més veterans del club. No va dir el nom de Nico Williams, però tampoc calia. Se li entenia tot al president, feliç perquè ha estat el jugador qui ha desfet el camí traçat l’estiu del 2024. Llavors, no va voler venir al Barça; ara, sí. I no és el club qui ha de menjar-se l’orgull per buscar un jugador que el va rebutjar, sinó que és el mateix jugador qui truca a la porta del club.

El canvi és substancial, sobretot en la forma. En el fons no, perquè només hi ha un camí, i és més simple que el de Luis Díaz, que obligaria el Barça a negociar amb el Liverpool, perquè està fixat en la clàusula de 58 milions. És l’única via. No n’hi ha cap altra perquè l’Athletic mai negocia la venda de les seves estrelles. I Laporta no té els 80 milions que reclama el club anglès pel colombià, l’edat del qual (28 anys) juga en contra comparada amb la joventut (22) de Nico. D’aquí el viatge de Deco, acompanyat per Bojan, membre de la direcció esportiva blaugrana, i Alejandro Echevarría, directiu sense càrrec però amb molt de poder dins el club, a Eivissa.

Hi van anar per parlar amb Flick i informar-lo del gir en la contractació del davanter, on la prioritat era Luis Díaz, però ha estat superada pel desig, la voluntat i el preu de Nico Williams. L’entrenador és de vacances a Formentera. A la tornada, Deco es va reunir a les oficines del Camp Nou amb el president Joan Laporta per traslladar-li l’estat d’aquest dossier, que es va reobrir divendres passat –just fa una setmana– quan Félix Tainta, l’agent de l’extrem navarrès, va venir a Barcelona per reunir-s’hi.

Havia de ser una trobada secreta, però va ser descoberta pel periodista Carlos Monfort, del diari Sport, destapant així el gir radical de Nico. Un canvi que obliga ara el Barça a trobar els diners per executar aquesta operació que completaria l’atac per a la pròxima temporada.

El problema de Laporta no ha estat fitxar jugadors. El veritable problema ha estat sempre inscriure’ls. I si no, que li preguntin a Iñigo Martínez, Koundé, Dani Olmo o Pau Víctor. El club necessita alleugerir la seva plantilla per ajustar-se al fair play que exigeix LaLiga. “No són moltíssimes coses les que ha de fer, però sí algunes”, va precisar Javier Tebas, el president de la patronal, aquesta passada setmana.

Vendre jugadors

El Barça, segons Laporta, es troba sota la norma del 1:1 (un euro que ingressis, un euro que pots gastar), cosa que LaLiga no comparteix. No li queda cap més remei que alliberar salaris de la plantilla, com el d’Ansu Fati, un dels més elevats, que intenta, de moment sense èxit, col·locar al Mònaco perquè n’assumeixi part de la fitxa. Després, reunint petites quantitats amb les sortides d’Iñaki Peña, Pablo Torre, Oriol Romeu –que torna de la cessió al Girona– i Christensen, entre altres, es pot fer una petita guardiola, similar als 12 milions recaptats amb Álex Valle i Todibo.

Aquí també entra el futur de Ter Stegen, el capità i un dels dos únics jugadors –l’altre és Frenkie de Jong– que queden de l’etapa de Josep Maria Bartomeu, actors involuntaris del que Laporta va qualificar com a “nefast llegat”. El fitxatge de Joan Garcia, que signarà avui fins al 2031 en la ja tradicional foto amb el president –imatge que, curiosament, no es va donar en la renovació de Lamine Yamal–, col·loca l’alemany a la porta de sortida.

Té contracte per tres anys més i és el capità del Barça, però el club li ha enviat un missatge clar i poderós: ja no és el número u en la jerarquia. Aquest rol correspon, a partir d’ara, a l’exporter de l’Espanyol. Alliberar-se, encara que sigui en forma de cessió, d’una part de la seva elevada fitxa alleujaria, i molt, el Barça.

Pagament al comptat

De moment, i a l’espera que Flick o Deco li diguin alguna cosa, l’alemany es veu la temporada vinent al Barça. Però l’estiu, i davant la possibilitat de perdre’s el Mundial dels Estats Units 2026 amb Alemanya si no té continuïtat, es preveu llarg per al capità blaugrana. Per a Nico Williams, en canvi, tot es podria accelerar un cop assolit l’acord entre Tainta i Deco, sabent Laporta que negociar el pagament de la clàusula a terminis és gairebé utòpic. Ho va intentar el Barça amb l’Espanyol per treure Joan Garcia de Cornellà i la resposta va ser rotunda. Cap facilitat. I la mateixa situació es troba ara amb l’Athletic.

Joan Garcia i el destí de la porteria: "De petit ja era una barbaritat"

Notícies relacionades

Una Alemanya heroica resisteix i jugarà contra Espanya

Alberto Ginés frega el cel amb una plata a la Copa Mundial

El club basc no vol negociar, enemistat com està amb el Barça (Uriarte, el seu president, ni tan sols va saludar Laporta en la darrera visita blaugrana a San Mamés), per la qual cosa exigirà que la clàusula, més l’IPC –al voltant dels 62 milions d’euros–, es paguin al comptat. Per tant, no hi ha marge per a cap negociació. Per això és important que aquest pacte amb el jugador s’activi abans del 9 de juliol, quan l’equip de Valverde reprengui els entrenaments, tot i que l’extrem disposarà de quatre dies més de vacances per haver disputat la Nations League amb la selecció espanyola. Justament aquest dia, el 13 de juliol, també torna el Barça de Flick a la feina.

L’escenari ideal per a Nico Williams, un cop ha pres la decisió de deixar Bilbao, tot i tenir contracte fins al 2027, seria evitar-li un incòmode retorn a Lezama. Incòmode i, alhora, innecessari, perquè ell ja ha triat reunir-se a Barcelona amb Lamine Yamal, el seu amic, company, bro i soci d’atac. L’atac que podria ser, si s’hi suma Ferran Torres, l’atac d’Espanya.