Nadal: "La meva única il·lusió és ser feliç"
"Fa deu mesos deien que estava acabat. No soc de vantar-me ni de grans drames", reflexiona el decacampió de Roland Garros amb EL PERIÓDICO a París
marcosl38860763 topshot spain s rafael nadal poses with the winner s troph170612200519 /
Un passeig pel Sena a bord d’un bateaux mouge típic de París, posat a disposició seva per Roland Garrros al port de Le Grenelle, per fer un curt recorregut entre el pont de l’estàtua de la Llibertat i la torre Eiffel. Un típic tour turístic acompanyat dels seus pares, la seva nòvia Mary, la seva germana Maribel, la seva família més directa i part de l’equip que l’ha acompanyat en el seu camí al títol. Una excursió per fer-se la fotografia oficial com a campió Roland Garros del 2017 amb la Copa dels Mosqueters. Un costum que any rere any, des del 2005, ha realitzat a diferents punts turístics.
I mentre el vaixell es desplaça silenciós per les aigües i des dels ponts la gent que el veu l’aplaudeix i en coreja el nom, el deu vegades campió del torneig s’asseu per conversar amb els enviats especials de la premsa espanyola, entre ells EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Ha dormit tot just tres hores. Va estar sopant amb el rei Joan Carles, patrocinadors i família en un saló de l’Hotel Intercontinental i, després va anar a celebrar el triomf a la sala de festes Matignon.
LA PROESA«Avui no soc més especial que ahir»
«Aquest Roland Garros ha sigut, millor impossible. Aquí s’ha fet una cosa difícil d’imaginar i s’ha aconseguit per la il·lusió, les ganes i el treball diari. La meva vida no canviarà per aquest triomf. Avui no soc més especial que ahir», diu Nadal evitant donar més importància a la proesa. «Fa sis mesos deien que estava acabat i ara no estaré més amunt per aquest triomf. No soc de vantar-me ni de grans drames. La meva única il·lusió és ser feliç».
MOMENTS DIFÍCILS«El problema és tornar a començar de zero»
«Tot és molt bonic quan les coses van bé, el problema és quan hi ha lesions, quan arriben els moments difícils. Aleshores tot es fa molt dur. El problema és tornar a començar de zero, sentir dolor quan t’entrenes. Tot es converteix en un gran esforç», valora. Abans de guanyar aquest Roland Garros, Nadal ha hagut de passar per un autèntic calvari, malgrat que assegura que no se li ha fet llarga l’absència de grans títols. «Han sigut molts cops que et vas emportant pel camí». I ho recordava precisament ahir. La lesió al canell dret el 2014. Una operació d’apendicitis. Problemes als genolls i, després, encara la lesió del canell esquerre l’any passat.
Malgrat que la lesió que no oblida mai és la que va patir el 2005. «Em vaig destrossar el peu i no sabia si tornaria a jugar. Els metges tenien molts dubtes i, després, el peu ha sigut el que, en canvi, menys problemes m’ha donat, tot i que ha repercutit en altres parts del cos. No m’imaginava que la meva carrera s’allargaria tant».
L'ÈXIT«Tot això que visc ara és passatger»
Amb 15 Grand Slams en el seu palmarès i 73 títols, Nadal reconeix que la seva carrera «és especial tot i que no muntaré una pel·lícula per això. A aquestes altures, amb 31 anys, no em creuré res de diferent del que he cregut durant tota la meva vida. Al cap i a la fi, soc molt conscient que tot això que visc és passatger. D’aquí uns anys, no gaire llunyans, seré un ciutadà més». Assegura que la victòria la porta «amb total normalitat. Disfruto de l’afecte que em dona la gent. Els elogis són benvinguts igual que les crítiques».
A Roland Garros ja li han dit que li posaran una estàtua. «No sé. Això m’han dit, però no soc de grans homenatges. Ara l’únic que vull és seguir competint i lluitar per coses importants».
L’EVOLUCIÓ DEL SEU JOC«No sé si el Nadal del 2008 venceria el d’avui»
L’evolució del tennista que va irrompre l’any 2005 al d’ara és evident. «Era més jove –diu fent broma–. Físicament no soc el mateix, abans tenia més força i més potència, però el que sempre he mantingut és la intensitat en el meu joc. Evidentment hi ha coses que ara faig millor que abans. Sumes unes coses i en restes d’altres», però no s’atreveix a afirmar «si el Nadal del 2008 guanyaria al d’ara. «Ni ho sé , ni m’ho plantejo»
WIMBLEDON«Ja ho veurem, he estat treballant moltíssim»
«Guanyar Wimbledon…, bé crec que la gent que en sap d’esport aprecia la dificultat que suposa tot. De moment he guanyat a París i en la meva superfície preferida, però ara canvia tot. Arriba una nova superfície i veurem què passa. Em vull sentir bé físicament. L’herba és una superfície complicada per als meus genolls». Nadal no té clar com afrontarà Wimbledon, «Els últims mesos han sigut molt intensos. Soc el jugador que més partits ha disputat aquest any. Tot i que aquí no hagin sigut els partits més durs de la meva carrera, l’aspecte emocional i de tensió també desgasta molt. Ara és el moment d’analitzar les coses, per intentar mantenir la frescor mental i física. La meva il·lusió és mantenir la línia que porto en la temporada de pista dura».
Per això no està disposat a arriscar res. Li queden sis mesos de competició, va el primer de la Race amb 7.225 punts consolidats i fins a l’Open dels EUA només defensa 270 punts. Un cop superat l’immens repte de la terra, a Nadal l’espera un nou repte, amb moltes opcions d’acabar l’any com a número 1 del món.
EL CALENDARI DE FEDERER«No és fàcil recuperar el ritme si t’atures»
«Cadascú fa el que creu que és millor. El que ha fet Federer és arriscat. Li pot sortir molt bé a Wimbledon perquè segueix una línia fantàstica i està jugant a un nivell altíssim, però no és festa cada setmana. Quan un deixa de jugar tres mesos, no és tan fàcil recuperar el ritme de competició. No veig que aquesta sigui la meva línia. No forçar la màquina durant tantes setmanes seguides potser sí que és apropiat, però tenir aturades d’aquest calibre no ho veig. Per al meu cos no és bo», valora sobre la decisió del suís.
UNA PAUSA«Em vull perdre dos dies al mar»
Notícies relacionadesNadal assegura que necessita un descans. «Ara mateix vull arribar a Mallorca. Veure l’altra part de la família que no ha pogut ser aquí i després em ve de gust perdre’m un parell de dies al mar, que és el que faig sempre quan torno d’una gira. Estar dos dies al mar em serveix per desconnectar. Soc feliç vivint tranquil a Mallorca».
UNA LLEGENDA VIVA«No sé qui és el millor esportista»
Els 10 títols aconseguits a Roland Garros són un rècord per a la història del torneig, del tennis i de l’esport mundial i espanyol, però Nadal hi resta importància. «No sé qui és el millor esportista espanyol de tots els temps, però tampoc ho diré. Cadascú en el seu esport sap l’esforç que suposa guanyar. Jo he guanyat el que he guanyat, però destacaria els que han fet coses per primera vegada. Per a mi té un immens valor el que va fer Seve Ballesteros en el golf; Miguel Induráin al Tour; Pau Gasol, amb dos anells de NBA; Fernando Alonso en la fórmula 1, els pilots de motos..., ells també han conquistat títols que tampoc ha aconseguit ningú».
