Biologia

Cau el mite que el cicle menstrual altera l’estat emocional femení

Una investigació desenvolupada en ratolins descobreix que els mascles són més impredictibles

Cau el mite que el cicle menstrual altera l’estat emocional femení
3
Es llegeix en minuts

Un estudi desenvolupat en ratolins acaba amb el mite que el cicle menstrual altera l’estat emocional: en realitat, els ratolins mascles són més impredictibles que les femelles. La suposada inestabilitat femenina ha condicionat la recerca clínica i neurocientífica en perjudici de les dones.

Un estudi desenvolupat en ratolins està agitant el món de la recerca i, fins i tot, el de les xarxes socials i la política.

La recerca, desenvolupada per científics de l’Escola de Medicina de Harvard i publicada a Current Biology, ha posat de manifest que, en contra del que s’ha repetit moltes vegades, la menstruació no altera l’estat emocional femení.

S’ha comprovat, fins i tot, que els ratolins mascles són més impredictibles que les femelles, fet que desafia les suposicions centenàries utilitzades fins ara per excloure les femelles rosegadores de la recerca científica.

Dada contundent

Dada contundentLes dades obtingudes en aquesta recerca confirmen que el cicle menstrual té poc a veure amb si canvien o no els comportaments del ratolins femelles.

S’ha establert que el comportament espontani dels ratolins femelles només es veu afectat de manera insignificant per l’estat de zel i que el comportament espontani femení és menys variable que el comportament masculí, segons expliquen els investigadors en el seu article.

Amb càmeres capaces de capturar 30 imatges per segon, la intel·ligència artificial va poder identificar una miríada de comportaments «breus» (menys de mig segon cada un) en 16 mascles i 26 femelles de ratolí en un espai tancat, 20 minuts al dia durant 15 dies.

Cap variació en aquests comportaments podria estar relacionada amb el cicle menstrual femení. I la variabilitat o imprevisibilitat d’aquests comportaments va ser més marcada en els mascles. En el seu cas, no se n’ha identificat cap causa.

També les dones

També les donesAixò no és en si mateix una revolució: durant molt temps, els científics han denunciat la falta de ratolins femelles quan es prova, per exemple, un medicament.

El pretext de les «hormones», deia el 2019 Rebecca Shansky, del Departament de Psicologia de la Universitat Northeastern a Boston i coautora de la nova recerca, s’hauria d’aplicar a la testosterona dels mascles, ja que també està subjecta a alts i baixos.

El descobriment no és tampoc una cosa només curiosa: fins a la dècada del 1990, les dones també van ser excloses amb més freqüència dels assajos clínics de medicaments, per la mateixa premissa.

Aquesta discriminació va fer que alguns medicaments, amb el temps, hagin sigut dosificats incorrectament o mal adaptats a les dones. Un exemple citat sovint: la pastilla per dormir Ambien, que, fins que es va canviar la dosi el 2013, tenia més efectes secundaris en dones que en homes.

I la neurociència

I la neurociènciaShansky ha estat desacreditant durant molt temps el mite associat a un vincle entre «hormones» i «inestabilitats» o «emocions»: a més d’haver impregnat la recerca de medicaments, també s’ha infiltrat en la investigació del cervell.

Segons un estudi del 2011, citat en un comunicat de la Universitat de Harvard, hi ha hagut fins a cinc vegades més estudis de neurociència d’un sol sexe en ratolins mascles que en ratolins femelles.

Aquesta pràctica ha provocat una comprensió deficient del cervell femení al llarg del temps, fet que probablement contribueixi al diagnòstic erroni d’afeccions mentals i neurològiques en les dones i al desenvolupament de medicaments amb més efectes secundaris per a les dones, problemes destacats per Shansky en una perspectiva del 2021 a ‘Nature Neuroscience’.

Finalment, aquesta no és la primera vegada que un estudi qüestiona la premissa d’un vincle entre la menstruació i els comportaments en ratolins.

Però és potser el primer a assenyalar amb tanta precisió que, si calgués concloure que hi ha un dels dos sexes que té un comportament més erràtic, seria més aviat el mascle.

Enrenou al galliner

Enrenou al gallinerEl més curiós de tot això és l’enrenou que s’ha generat en les xarxes socials: és clar que no ha deixat indiferent ningú.

Un exemple: el que ha causat a Twitter un dels autors d’aquesta recerca, Sandeep Robert Datta.

‘The New York Times’ ha dedicat un article a aquest tema i, no menys important, també la revista ‘Político’ s’ha fixat en el descobriment. I no s’acaba pas aquí la cosa.

Referència

Notícies relacionades

ReferènciaMouse spontaneous behavior reflects individual variation rather than estrous state. Dana Rubi Levy et al. Current Biology, March 07, 2023. DOI:https://doi.org/10.1016/j.cub.2023.02.035