¿Els insectes també tenen sentiments i consciència?

Nous indicis apunten que la consciència està molt més estesa en la natura del que pensem: fins i tot els insectes tindrien sentiments i emocions, tot i que els percebrien d’una manera molt diferent de la dels humans.

Un creixent cos d’investigació està fent alguns descobriments sorprenents sobre els insectes, adverteix la revista ‘Discovery’.

Les abelles tenen alts i baixos emocionals. Els abellots es diverteixen jugant a la pilota. Els escarabats tenen personalitat, reconeixen els seus familiars i s’uneixen per prendre decisions. Les mosques de la fruita experimenten una cosa molt semblant al que podríem anomenar por, segons ha detectat un programa informàtic.

I hi ha més, destaca la revista ‘Noema’: les abelles brunzeixen d’alegria quan troben aliment i es tornen pessimistes quan senten un depredador. També criden quan estan amenaçades.

I les formigues són capaces de comptar, d’entendre el concepte de zero i de fer eines. Les mosques de la fruita se suïciden quan no es poden aparellar.

¿Insectes amb emocions?

¿Insectes amb emocions?La pregunta subsegüent a aquestes evidències és ¿els insectes tenen sentiments? ¿I potser alguna forma de consciència? ¿Es pot pensar una cosa així en éssers amb uns cervells que voregen les 200.000 neurones?

Darwin ja advertia a la seva obra L’expressió de les emocions en l’home i en els animals, publicada el 1872 que, fins i tot els insectes expressen ira, terror, gelosia i amor... emocions com les que percebem els humans i altres animals complexos, com les mascotes.

La qüestió és que, si aquestes emocions reflecteixen alguna cosa interior, alguna cosa que no sabem, seria clar que els insectes tindrien sentiments i emocions i fins i tot algun nivell de consciència.

No és una qüestió fútil, expliquen Frans BM de Waal i Kristin Andrews a la revista ‘Science’, perquè les emocions són reaccions psicofisiològiques que es produeixen de manera automàtica i espontània: per tant, no requeririen una experiència subjectiva complexa.

Sentiments complexos

Sentiments complexosNo obstant, els sentiments sí que són una cosa molt més complexa: sorgeixen de la interpretació que fem de les emocions. És un procés interior que requereix una mica de consciència: estan relacionats amb els nostres pensaments, que són els que, en alguns casos, fins i tot ens porten al suïcidi. ¿Experimenta alguna cosa com aquesta la mosca de la fruita davant un fracàs amorós?

El gran problema és que no podem preguntar-l’hi, perquè els insectes no parlen ni poden compartir les seves emocions i sentiments, si realment els tenen.

Passa el mateix que amb els animals més complexos, tot i que la reacció humana ha sigut més previnguda amb ells: l’experimentació científica amb els grans simis està prohibida als Estats Units des del 2015.

El 2021, la London School of Economics and Political Science va determinar al seu torn que invertebrats marins com pops, calamars, gambetes i crancs de riu, són capaços de sentir dolor, gana, alegria i emoció, entre altres expressions de sensibilitat. El Govern britànic els ha reconegut com a éssers intel·ligents i recomana tenir-ne cura del tractament en els moments previs al consum humà.

Evidència neurocientífica

Evidència neurocientíficaEls insectes estan apareixent ara en aquesta finestra de sensibilitat humana cap a altres éssers vius de la natura, que fins ara ha considerat aliens als sentiments i emocions propis de les persones.

En aquest salt de consciència humana, moltes vegades incomprès i fins i tot menyspreat, hi ha influït una evidència neurocientífica, no concloent, que crida l’atenció.

L’evidència ha agafat cos amb les investigacions del neuroetòleg Andrew Barron i els seus col·legues. Parteixen de la hipòtesi segons la qual la consciència humana no està allotjada a l’escorça cerebral, sinó en una estructura primitiva anomenada mesencèfal o cervell mitjà.

És una estructura simple que coordina totes les dades sensorials que arriben al cervell per permetre’ns circular pel món sense complicar-nos gaire la vida amb qüestions filosòfiques.

Cervell mitjà

Cervell mitjàEl que estableix Barron i el seu equip és que els insectes tenen estructures similars al cervell mitjà i que fins i tot disposen d’una mena d’unitat central de processament d’informació sensorial (una espècie de CPU) que els permet moure’s pel seu món d’una manera semblant a com ho fem nosaltres.

Juntament amb el filòsof de la neurociència cognitiva de la consciència Colin Klein, Barron va publicar el 2016 un article a ‘PNAS’ en el qual afirmaven que els insectes realment tenen un principi de consciència subjectiva.

Aquesta capacitat d’experiència subjectiva està recolzada per estructures integrades al mesencèfal que creen una simulació neural de l’estat de l’animal quan es mou per l’espai.

Amb aquesta representació integrada i egocèntrica del món des de la perspectiva de l’animal n’hi ha prou per a l’experiència subjectiva que és present en els insectes, asseguren els investigadors a l’article.

Forma primitiva de consciència

Forma primitiva de consciènciaAixò els porta a proposar que, segurament, l’origen de la consciència de què disfrutem els éssers humans se situa als començaments del Cambrià, fa més de 500 milions d’anys, quan hi va haver l’esclat de vida conegut més gran que va incloure els antecessors dels insectes.

La conclusió que extreuen Barron i Klein d’aquestes investigacions és que va originar la consciència complexa en els éssers humans i que aquests invertebrats conserven encara avui uns nivells elementals de consciència que potser utilitzen per gestionar les seves emocions i sentiments bàsics.

En qualsevol cas, assenyalen els dos autors, el que experimenten els insectes té molt poca semblança amb el que vivim els éssers humans quan tenim sentiments i emocions, però és evident que una mica de tot aquest món misteriós és present també fins i tot en els insectes, tot i que no sapiguem encara com interpretar-ho.

Debat obert

Debat obertEl debat, en qualsevol cas, continua obert perquè, com explica Morten Overgaard, de la Universitat d’Aarhus a Dinamarca, no tenim evidència directa de consciència en els insectes ni tampoc podem obtenir-la.

Si volem avançar en aquest camp, abans ens haurem de posar d’acord sobre la relació que hi ha entre l’experiència subjectiva i el substrat físic de la consciència, afegeix Overgaard.

La consciència dels insectes, i la seva suposada capacitat de percebre emocions i sentiments, per a uns científics, com Barron, està confirmada (tot i que amb molts matisos a tenir en compte), però per a d’altres aquesta consciència invertebrada és senzillament impossible o si més no, només probable.

Encara no sabem què hem de pensar sobre aquesta possibilitat, però en qualsevol cas el que anem coneixent ja ens aporta una altra mirada sobre el món dels insectes. I la mirada humana, com deia el genetista Albert Jacquard (1925-2013), és la que fa que les coses siguin boniques, i la seva aquiescència la que les fa justes.

Referències

ReferènciesInsect Consciousness. Morten Overgaard. Front. Behav. Neurosci., 21 May 2021. Sec. Learning and Memory, Volume 15 – 2021. DOI:https://doi.org/10.3389/fnbeh.2021.653041

Notícies relacionades

La sequera a l’Amazones deixa veure rostres humans antics i desconeguts

El telescopi Webb confirma que la taxa d’expansió de l’Univers continua sent una gran incògnita

What insects can tell us about the origins of consciousness. Andrew B. Barron and Colin Klein. PNAS, April 18, 2016, 113 (18) 4900-4908. DOI:https://doi.org/10.1073/pnas.1520084113

The question of animal emotions. Do animals, including invertebrates, have felt emotions and does this morally matter? Frans B. M. de Waal and Kristin Andrews. Science, 24 Mar 2022, Vol 375, Issue 6587, pp. 1351-1352. DOI: 10.1126/science.abo2378