Leonardo da Vinci podria haver comprès la gravetat més d’un segle abans que Newton

Una nova investigació liderada per enginyers i científics de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech), als Estats Units, conclou que Leonardo da Vinci hauria aconseguit una altra proesa científica en ple Renaixement italià: va comprovar que la gravetat és una forma d’acceleració i va realitzar models gairebé exactes de la constant gravitatòria, més d’un segle abans que Isaac Newton descrigués amb precisió com els objectes s’atrauen entre si.

Comprensió acabada de la gravetat

Conduït per Morteza Gharib, el nou estudi, publicat a la revista ‘Leonardo’, es basa en una nova mirada a un dels quaderns de Da Vinci, el «Codex Arundel», una col·lecció d’articles escrits pel polímata florentí que cobreixen qüestions relacionades amb la ciència, l’art i temes personals. Leonardo da Vinci va viure entre 1452 i 1519: va ser alhora pintor, anatomista, arquitecte, paleontòleg, botànic, escriptor, escultor, filòsof, enginyer, inventor, músic, poeta i urbanista. 

En els documents analitzats per Gharib i el seu equip, Da Vinci descriu un experiment en el qual una gerra es movia al llarg d’un camí recte paral·lel a terra, llançant aigua o sorra en el trajecte. Segons les notes annexes, Da Vinci era conscient que l’aigua o la sorra no caurien a una velocitat constant, sinó que s’accelerarien. També va descobrir que el material deixa d’accelerar horitzontalment, ja que la gerra deixa d’exercir influència, i que la seva acceleració es produeix únicament cap a baix, precisament per acció de la gravetat.

Aquesta comprensió de la gravetat, tot i que la força no estigués definida tal com avui la coneixem, es va avançar al voltant d’un segle i mig als conceptes abocats per Isaac Newton a la seva Llei de gravitació universal, que es va publicar el 5 de juliol de 1687. Prèviament, Galileu Galilei va teoritzar el 1604 que la distància recorreguda per un objecte que cau era proporcional al quadrat del temps transcorregut, una altra base de la teoria gravitacional estructurada per Newton.

Fórmules i gràfics gairebé perfectes

No obstant, Da Vinci no només va comprendre el funcionament bàsic de l’acceleració i la gravetat, sinó que també va desenvolupar problemes matemàtics que intentaven descriure-la. Per exemple, va dissenyar en diagrama que va batejar com a «equivalència de moviments», en el qual mostra que si el moviment del llançador d’un objecte o substància s’activa al mateix ritme que la gravetat accelera el material que cau, crea un triangle equilàter. Aquest i altres experiments ideats per Da Vinci indiquen que va aconseguir modelar una constant gravitatòria amb una precisió gairebé absoluta.

Notícies relacionades

La sequera a l’Amazones deixa veure rostres humans antics i desconeguts

El telescopi Webb confirma que la taxa d’expansió de l’Univers continua sent una gran incògnita

D’acord amb una nota de premsa, els científics van estimar que va arribar a només una exactitud del 97% per la falta d’alguns recursos i eines, una limitació relacionada amb el disponible en la seva època. Per exemple, no tenia un mitjà confiable per mesurar exactament el temps mentre queien els objectes: això va desembocar en alguns errors en les fórmules esbossades, que haguessin sigut ràpidament corregits amb l’instrumental disponible un segle després. 

Els investigadors també van descobrir que Da Vinci va utilitzar aquest tipus d’equacions incorrectes per realitzar gràfics que seguien el camí precís: va ser així que va il·lustrar la caiguda d’un objecte durant fins a quatre intervals de temps, un període en el qual els gràfics de les equacions realitzades s’alineaven estretament. Més enllà d’això, el fet que estigués treballant amb aquest problema i d’aquesta manera, a principis del segle XVI, demostra l’avançat del seu pensament per a l’època.