La reina del drama

Las vides ens pengen d’un fil tan fi que costa assumir-ho. De vegades, literalment, d’una decisió banal, d’un gest mecànic, d’un moviment necessari. Em persegueix la història de l’home que va sobreviure a l’accident de tren d’Angrois perquè va canviar el torn amb un company i que va morir, 15 dies enrere, en l’accident d’Adamuz després de canviar de vagó per anar al lavabo. Es deia Agustín Fadón i la seva història condensa una premissa tan simple com incòmoda: la vida no està garantida. Ni tan sols quan sembla que ja t’has salvat una vegada.

Ens agrada pensar que existeix una lògica, un ordre, una narrativa secreta que dona sentit a tot el que passa. Que si has esquivat una bala, ja no et tocarà mai més. Que existeix una mena de crèdit vital acumulable. L’anomenem estadística, però la realitat és més seca i menys literària. Tan poc literària com el fet que, dos dies després de l’accident d’Adamuz, se’n produís un altre de mortal. I, no obstant això, va passar. A Gelida.

Ho sabem, però ho oblidem constantment. Vivim com si la vida fos prorrogable, com si sempre hi hagués un després assegurat. Planifiquem, posposem converses, deixem per a més endavant decisions importants, afectes pendents, abraçades no fetes, com si el calendari fos un pacte ferm que tinguéssim amb l’existència. Viure veient la mort en cada comiat o en cada pas seria insuportable, d’això no hi ha cap mena de dubte.

Però l’atzar opera sense fer soroll. És l’autèntica reina del drama. Amb el mateix gest que et salva, et pot condemnar. El mateix moviment que un dia t’aparta de la trajectòria de la mort, l’altre t’hi torna. Parlem de minimitzar riscos perquè la coneixem, la reina, que s’amaga a l’espera. Caprici. I, després, drama.

Notícies relacionades

Homenatge a Chiquito

Mor Joan Anton Ramoneda, ‘la veu de Catalunya Ràdio’

Si el que ha passat ens demostra que la vida no està garantida, potser convé viure-la amb una mica més de veritat. Dir abans el que costa dir. Estimar amb menys por. Rebaixar l’arrogància de creure’ns intocables. No per viure amb angoixa, sinó amb lucidesa.

L’home d’Angrois sabia que tenia una bola extra, un bonus track, un "torna a la casella de sortida però torna a tirar". No sé si ser conscient que l’atzar t’ha salvat un cop et fa viure d’una altra manera o si, amb el temps, torna a aparèixer la cuirassa que ens fa creure’ns reis quan, al final, mana ella, l’autèntica reina.