La bona fe i les males errates

Vaig comentar fa unes setmanes en aquesta columna que explicaria de manera esporàdica algun apunt que al seu dia o bé no vaig deixar ben exposat o bé directament vaig escriure amb alguna omissió. És com el director de cine que, malgrat que ha vist un centenar de vegades el resultat final de la pel·lícula, quan entra a la sala de projecció acaba veient una cosa que no li agrada. Pot passar.

Així que a través d’una trucada, com s’han de fer les coses, coi, i no de whatsaps ni correus que costen d’entendre, em fan saber des d’Atresmedia que el grup disposa d’una aplicació i una web que permeten veure de franc part dels continguts d’Antena 3, La Sexta i altres mitjans audiovisuals amb el nom d’Atresplayer, detall que un servidor no sabia. Gràcies.

Va contactar amb mi el periodista i amic Josep Puigbó, que em va fer saber que quan vaig fer referència al 50è aniversari de Ràdio 4, pertanyent a RNE i anomenada "la primera en català", en realitat no va ser així. L’emissora pública va néixer el 13 de desembre de 1976, mentre que Ràdio Olot data l’origen tres mesos abans, el 8 de setembre de 1976. L’impacte de l’emissora olotina va ser fenomenal, com en general el de la ràdio local i de proximitat.

Eren anys en què la ràdio en general exercia de ràdio i no buscava en les càmeres de vídeo algun agafador per rascar un oient més, com passa en l’actualitat. Queda dit, Josep.

Al seu dia també vaig fer menció de les veus en off de les cadenes televisives: des de la fredor de la veu corporativa de La 1, que per a mi peca de color perquè entona de la mateixa manera la final del concurs de Masterchef que un debat electoral, fins al to festiu de les promocions que Telecinco emetia als 90.

Notícies relacionades

Setmana Santa a RTVE

Els enemics de la ràdio

Em vaig referir de bon grat a la veu en off d’Antena 3, una veu que pertanyia a Jesús Olmedo, el qual es va posar en contacte amb mi perquè va voler puntualitzar que, efectivament, ell era la veu institucional de la cadena, que solament sentir-la promocionar el concurs Lo que necesitas es amor ja t’embriagava tota l’aroma del programa.

Una veu en off no és només un reclam ni un avançament del que emet una cadena. Cada veu necessita dosis de versatilitat i adaptar la locució, la narració i els matisos a cada contingut i a cada programa: sent la mateixa, resulta diferent en funció de l’espai que promocioni. I la veu també suma.