¡Acomiada o et tallem!

A hir diumenge, just abans de dinar, vaig veure l’apassionant (sense ironies) Europa-Sabadell a través de la web de Betevé. Va ser una transmissió impecable, i això ja té mèrit pel fet que es realitzés en un estadi com el Nou Sardenya, que necessita una reforma urgentment, i la posició de càmeres del qual no és la idònia precisament per això mateix. Però la transmissió va ser excel·lent, com passa sempre que aquest operador emet futbol de proximitat, el seu veritable territori natural.

Al final de l’emissió, la comentarista es va haver de quedar amb mitja paraula a la boca. I no és una frase feta: no la van deixar acabar la paraula «partits» i tan sols es va poder sentir «part» en la meitat d’una frase. Va ser un final impropi d’una gran retransmissió. Sense cap mena de dubte no va ser greu, però sí que queda lleig, i en absolut va ser un tancament elegant.

A veure: per experiència, conec de sobra els crits per ordre interna per part del departament de continuïtat de les cadenes (siguin de ràdio o, com en aquest cas, de televisió) amb què alarmen el locutor perquè acabi al més aviat possible perquè puguin entrar les notícies a l’hora que toca, en aquest cas a les 14.30 hores. En el fons, el que es pretén és evitar un informe, una nota de color vermell sobre una incidència al final d’una emissió... És a dir: una cosa que acostuma a despertar un responsable perquè pregunti: «Ep, ¿què ha passat aquí?». Només això.

Bé, doncs va quedar un final interruptus amb el terme «part». ¿Saben què va passar? Que, després d’una promoció de CaixaBank, l’informatiu va entrar a les 14.28, dos minuts abans de l’hora habitual. Només és una anècdota. O potser no. En aquests temps moderns necessitem pau i calma, i si les notícies entren a les 14.32 per comentar el ral·li de cotxes antics Barcelona-Sitges, doncs per un dia no passa res.

Notícies relacionades

Jordi González: «Després d’aquesta malaltia que gairebé acaba amb mi si faig alguna cosa és perquè em surt del cor»

La SER estrena programa

I una altra qüestió: les Malas lenguas. Tot i que el programa s’emetrà a La 2, l’inici s’emetrà conjuntament per La 1 i per La 2 per potenciar-ne l’estrena: això només passa en les campanades. Un senyal de confiança de la direcció de RTVE cap al format i la productora i una mena d’«estic amb vosaltres». Un bon aval que molts voldrien.

Mirin: alguns de vostès recordaran el magnífic programa de Fernando García Tola anomenat Si yo fuera presidente, pels volts de 1983. Doncs si jo fos president hauria pres la mateixa mesura. Estrenar a La 1. I, que carai, tota la setmana, no només un dimecres.