El Tren Petit, avui a pas lent

Hi ha rutes que no fa falta que siguin llargues per deixar empremta. La Ruta del Tren Petit –un tram recuperat de l’antic ferrocarril de via estreta que unia Palamós amb Girona (i fins a Banyoles)– és una d’aquelles escapades perfectes per desconnectar sense presses: un camí pla, de terra i ciment, entre camps, cortijos i la silueta pròxima de les Gavarres, amb el mar a tocar quan et vingui de gust allargar-la fins a les cales.

El recorregut principal enllaça Palamós i Palafrugell i es pot començar per qualsevol extrem (o bé entrar-hi des de Mont-ras i Vall-llobrega). Si surts de Palamós, l’ambient de port i de vila marinera queda enrere de seguida; si ho fas des de Palafrugell, l’arrencada té regust d’interior empordanès, de secà i de plana. El millor de la ruta és la sensació de creuar l’Empordanet en miniatura. El traçat s’endinsa per un mosaic de planes agrícoles, marges i boscos, amb el relleu del massís de les Gavarres i les muntanyes de Begur fent de teló de fons. És un paisatge obert, lluminós, que canvia amb les estacions: verd tendre a la primavera, grocs i ocres a l’estiu i la tardor, i una calma gairebé gràfica a l’hivern.

I, com que el camí conserva l’esperit ferroviari, tot flueix amb suavitat: corbes àmplies, pendents mínims i la idea que el terreny "ja estava pensat" perquè hi passés un tren. Un tren petit, sí, però amb una història enorme: la línia Palamós-Girona-Banyoles es va inaugurar el 1887 i es va clausurar el 1956; anys després, una part del recorregut va reviure convertida en via verda. La ruta passa pels termes de Palamós, Mont-ras i Palafrugell, i té ramals per donar-se un caprici mariner: el més conegut és el de la platja de Castell, un paratge natural únic (ideal si vols acabar amb un bany, si la temperatura o la temporada ho permeten).

Sense esforç

Notícies relacionades

Un passeig per la història de la sequera de Manresa

A Cruyff li hauria agradat el Wellington

El tram principal del recorregut és de 6,5 quilòmetres i, si anem pel ramal fins a la platja de Castell, hi hem d’afegir un quilòmetre més. No exigeix massa esforç: a peu es pot fer en una hora i mitja, i en mitja hora si utilitzem la bicicleta.

Si tens ganes d’un matí rodó, el consell és simple: fes-la tranquil·la, amb ulls de passatger. Perquè, en aquesta via verda, el que compta no és arribar ràpid, sinó notar com el Baix Empordà et compassa el pas com ho feia el vell Tren Petit.