La carta de Bartomeu
Si hi havia votants que esperaven a veure què es trobaven en l’últim debat per decidir qui votar com a pròxim president del Barça, se’n deuen haver anat al llit ben tard amb la sensació d’haver perdut el temps. Perquè el cara a cara entre Joan Laporta i Víctor Font, posats aquesta vegada de cara perquè no perdessin el contacte visual, va néixer com a discussió embolicada i va desembocar en un galliner insuportable. Les interrupcions es van imposar a les propostes, i els retrets, alguns de ben tronats, als girs de guió.
Quan Laporta va dir "triler" a Font –aquest mirava d’explicar el seu càlcul del deute del Barça–, el president sortint ja havia entrat en ebullició. No van ser pas poques les descàrregues que va deixar anar Laporta al seu rival. Moltes, ja conegudes: "ets un tecnòcrata d’ordinador", "l’únic que menteix ets tu", "no tens sentit del ridícul", etc. I Font, que els últims anys ha après a no arronsar-se i a qui aquesta vegada no ha aconsellat ningú que mirés més la cambra que el seu contrincant, va optar per mantenir-se quiet i afrontar l’agressivitat. També per interrompre. Però amuntegant totes aquelles propostes electorals que Laporta considera impossibles. Com la reducció fins a un 75% del preu dels abonaments. Parlar de la butxaca del soci va ser una de les estratègies que va fer servir l’empresari, conscient que la pela continua sent la pela.
Notícies relacionadesPerò si hi ha res que Laporta va saber aprofitar des de la mateixa alba va ser la carta de Bartomeu, probablement un dels pitjors presidents de tota la història del club. Que Bartomeu admetés a l’agència Efe que pensa votar Víctor Font va ajudar molt Laporta per emparentar el seu rival amb el passat més fosc de l’entitat. Allà Laporta va poder burxar amb els mateixos arguments amb què ha teixit una campanya electoral de mínims, perquè, segons ell, ja parla sobre una "obra feta". És a dir: Deco, Flick i l’Spotify Camp Nou. "Continuarem pel mateix camí per viure els millors anys de la nostra vida", va concloure.
Font havia començat el debat agitant el seu programa electoral. Però quan els crits guanyen, poc importa el paper.
- Qualitat de vida Entrenar per ser independent en la vellesa i no per estètica: "Ara puc anar sol al lavabo"
- THE CONVERSATION Alatxa, gamba blanca o cranc blau: el canvi climàtic al nostre plat
- Relacions infantils ¿És normal que els nens es barallin? Carlos González, pediatre, resol la pregunta: «El nostre fill no és un monstre»
- Col·lectius vulnerables Unes 60 persones sense llar s’instal·len en dos solars de l’Hospitalet després de ser desallotjades de Barcelona i l’aeroport
- L'edatisme i la vellesa El psiquiatre Luis Rojas Marcos, sobre la jubilació: "Quan vaig deixar la feina em vaig adonar que no tenia amics"
