Comunicar des de la por

La nit passada em va telefonar la meva filla una mica atemorida, bastant atemorida, perquè havia vist en diferents xarxes socials del seu telèfon mòbil avisos seriosos perquè la ciutadania europea adquiríssim l’anomenat kit de supervivència. I va afegir que aquest sentiment de temor i de por era comú entre els seus companys de facultat.

D’entrada vaig intentar aturar el cop amb quatre frases de carinyo i excusant la classe política ("quins pebrots", vaig pensar després) amb l’argument que part de la seva feina consisteix a aparèixer en els mitjans per justificar els seus sous milionaris. Però, després de penjar el telèfon, vaig reflexionar.

Per justificar aquest avís, Brussel·les ha alertat de possibles sabotatges, ciberatacs, pandèmies, desastres naturals i fins i tot un possible conflicte bèl·lic. El document oficial diu que "la ciutadania s’haurà de preparar per a incidents i crisis intersectorials a gran escala, inclosa la possibilitat d’agressió armada que afecti un o més estats membre".

Per començar, a aquesta gent no li perdonaré mai que des de les seves institucions facin comunicats amb tanta lleugeresa i amb un precedent greu, com és el ridícul històric que va transparentar aquesta institució menystenint la covid en l’inici, gestionant avisos i recomanacions quan era massa tard. I, com no pot ser de cap altra manera, el cap visible d’aquest avís ple de tenebres té un nom: la cap del ranxo, Ursula von der Leyen, presidenta de l’organisme des del desembre del 2019, i que segons diferents portals de transparència s’enduu al mes (sí, al mes) 31.783 nyapos, extres a part.

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

Possiblement un servidor hagi transparentat més d’una vegada la seva frase de capçalera, que és: "La vida és meravellosa, però aquest món és una merda". Des de fa dos dies ha quedat de manifest que aquesta frase no està gens allunyada de la realitat, perquè hi ha qui s’encarrega que sigui així, ja es digui Trump, Putin o Von der Leyen. Però resulta imperdonable traslladar aquesta por als estudiants i adolescents, els adults del futur.

¿I a tu com et vindria, respectada Ursula, un kit de sentit comú? O millor: un curset de comunicació per transmetre missatges des de la concòrdia. Suposo que el sou et dona. ¿Com ho veus? ¿Has reparat en l’amargor mental en què has incorregut comunicant aquest missatge nefast? I tot per dir: ja ho vam avisar. ¡Déu meu.