Santos Cerdán i l’ortografia

Divendres passat, mentre els alumnes de la selectivitat revisaven les faltes d’ortografia abans d’entregar l’últim examen, sortia a la llum un àudio en què Koldo García demana un maletí a Santos Cerdán, exsecretari d’organització del PSOE–s’entén que amb diners– i aquest li contesta: "Hecho". "Amb H, ¿eh?", puntualitza Cerdán. "¿Echo sense h què significa, eh?", pregunta retòricament, i es respon a si mateix: "Que l’has llançat".

Un moment tan absurd com brillant, només imaginable en un guió de Torrente: la lúcida explicació de la diferència entre fer i llançar en la seva forma homòfona "hecho", en ple mercadeig. Vist això en els ja incomptables àudios del cas, aquest detall resulta d’allò més desconcertant.

Aquesta necessitat d’ortografia enmig de la foscor, com si això salvés la dignitat del moment. Les coses cal fer-les bé, sí senyor. Però més que això, el que fa Santos Cerdán és un gest subtil d’autoritat en ple fang.

En un altre context –per exemple, una tertúlia sobre com s’haurien de puntuar les faltes en la selectivitat– coincidiria amb Santos Cerdán en la importància de l’ortografia. No sé si això ha de fer que em preocupi, però és veritat que les faltes tenen un punt d’intimitat exposada. Són com anar una mica descurat: una beix flag, una alerta suportable que no arriba a red flag, però que et distancia d’aquesta persona, com si alguna cosa no acabés d’encaixar.

Posem-nos en situació: cada dia coincideixes a la màquina del cafè amb un company del departament del costat. És guapo i simpàtic, però no saps res d’ell i no t’atreveixes a fer cap pas.

Notícies relacionades

La vergonyosa entrevista a l’emèrit

RTVE reitera el no d’Espanya a Eurovisió si Israel participa en el concurs: “Calen més mesures”

Resulta que també li crides l’atenció i el pas el fa ell. T’escriu el missatge següent: "Haber si mañana nos volvemos a encontrar". Si ets de les que no podria evitar respondre "a ver", ets de les meves.

Confessa que a partir d’aquell dia comences a comprar el cafè al bar de la cantonada. Perquè aquesta no sembla la típica falta tipogràfica que tots cometem. No és una badada. Sospites que hi ha poca lectura, poca cultura. Encara que això no sigui garantia de res ni el més important. Hecha la ley, hecha la trampa, escriuria correctament algú tan poc pulcre com sembla Santos Cerdán.