És possible que la Preysler tingui un gen de dinastia egípcia

S egons la Viquipèdia, Isabel Preysler va néixer a les Filipines el 1951, però jo mantinc la teoria que és molt possible que tingui un punt ancestral egipci, un deix de faraònica dinastia. Després de veure el teledocumental que li acaba de dedicar Disney+ (Mi Navidad), aquesta teoria s’intensifica.

En un moment donat explica que Jean Louis Mathieu, el relacions públiques més hàbil i exquisit de l’Espanya de la segona meitat del segle passat, una vegada li va dir: "Isabel, tu sempre tindràs èxit perquè tens misteri".

Efectivament.

L’hem vist desplaçar-se per la seva mansió de Puerta de Hierro amb aquell hieratisme dels antics gravats egipcis. Mou les mans, però el cos es desplaça suaument en una sola dimensió. És el que els egiptòlegs anomenen la frontalitat.

Televisivament permet plans que, tot i que estigui en moviment, sembla immersa en un sorprenent quietisme. Precisament quan li elogiaven la seva gran experiència davant les càmeres, tota una vida posant, va puntualitzar: "Fotos, sobretot fotos". O sigui, l’instant aturat. En aquests dos capítols que Disney+ li dedica ens ensenya com cuida els preparatius nadalencs, com instrueix els seus empleats del servei. Vaixella, joc de coberts, cristalleria, joc de taula, disposició floral, tot en ordre exquisit. I la rutina del seu dia a dia. Gimnàstica al costat de la piscina interior, visita al centre de bellesa, i sobretot l’esmorzar: aranja, kiwi, aigua de Jamaica, llima amb aigua tèbia, i un assortiment de llavors. Busca el que abans dèiem: que pel seu cos delicat el temps no passi i quedi aturat.

Notícies relacionades

Manifest contra el que està malament

Mascó i Basté parlen de sexe

Quan ens va mostrar una altra de les seves rutines, les reunions amb amistats fines per veure pel·lícules, vam veure que a la seva videoteca figura Sinuhé, l’egipci, que va interpretar l’abnegat actor Edmund Purdom. ¡Ah! Purdom ensenya en aquest film com els faraons van aconseguir la perfecció més absoluta en l’art de l’embalsamament i la momificació. Dels tres marits que ha tingut només ha parlat de Miguel Boyer. Amb molt carinyo. De Julio Iglesias i de Carlos Falcó, ni piu. Malgrat la notable biblioteca que Boyer va deixar en aquesta mansió, no l’hem vist agafar un llibre.

A Más vale tarde acaba de dir Carmen Lomana, una altra exquisida de l’esplín de Madrid, que veient aquesta sèrie s’ha adormit. No ho ha entès. És un document arqueològic. És un estil de vida que ja pràcticament no existeix.