‘La fugida, veritats ocultes’, la docusèrie sobre pederàstia i encobriment en escoles religioses catalanes

«‘La fugida’ va ajudar a remoure el que havia passat a les escoles religioses de Catalunya en el passat i vam veure que quedava encara molt per explicar», avança Guillem Sánchez, director de la docusèrie coproduïda per ‘El Periódico de Catalunya’, 3Cat i Ottokar, al costat de Josep Morell i Marc M. Sarrado. «Per això vam voler continuar estirant el fil, tractant aquesta vegada de posar el focus en com, des del periodisme, es pot lluitar contra l’encobriment», afegeix el periodista, que també ha estat al capdavant de les investigacions d’aquesta sèrie documental, i ha coescrit el guió amb Morell.

De fet, Sánchez investiga des del 2016 abusos sexuals en escoles dels Maristes, la Salle, Pare Manyanet o els Jesuïtes. Aquesta tasca va ser la que el va portar a guanyar el premi Ortega i Gasset de periodisme, al costat dels seus llavors companys d’‘El Periódico de Catalunya’ Jesús G. Albalat i María Jesús Ibáñez, per destapar els abusos als Maristes, l’any 2016.

Tres episodis

‘La fugida, veritats ocultes’ s’emet dimarts, 24, a TV3 amb una versió unitària dins del programa de TV3 ‘Nits sense ficció’. A més, a la plataforma 3Cat es podrà veure des d’aquell mateix dia en format de sèrie documental de tres capítols, en una versió ampliada.

«Esperem que serveixi per entendre el que ha passat, que alguna institució revisi el que ha fet i perquè les víctimes se sentin menys soles», emfatitza Morell. «Hi ha molta gent vivint un trauma de per vida i no hi ha hagut una reparació per a ells. Si no s’han atrevit a fer el pas (de denunciar), els podrà reconfortar que els pederastes no se’n sortiran sense ser assenyalats», afegeix Sarrado, ja que ‘La fugida, veritats ocultes’ els posa cara.

En la docusèrie, Sánchez aconsegueix localitzar-ne alguns. «Més enllà dels casos, aquest treball destapa un sistema d’encobriment», recalca Montse Armengou, directora de ‘Sense ficció’.

El primer episodi se centra en el religiós Josep Blay, condemnat el 2023 per abusar d’un grup de nenes a Alella, tot i que va seguir en contacte amb menors. Anteriorment, ja havia deixat víctimes als Escolapis de Sitges als anys 60. «Nosaltres el que fem és provar de descobrir exactament en quina situació es troba Blay la tardor del 2024 i el que trobem crec que cridarà moltíssim l’atenció», revela Sánchez.

El segon capítol retrata la trajectòria de Manel Sales, missioner dels escolapis que durant 25 anys (des del 1980 al 2005) va abusar de nens al Senegal. «Veurem com s’aprofitava del poder que tenia com a sacerdot, blanc i occidental, davant uns alumnes que depenien d’ell per ser educats i per tenir fins i tot una oportunitat per alimentar-se». El 2023, quan el cas ja havia prescrit, l’Escola Pia va admetre que havia tingut coneixement dels fets i els va tapar. «Crec que també sorprendrà molt en quina situació es troba actualment», detalla Sánchez, que va poder viatjar al Senegal per portar a terme la investigació.

El cas Maristes

«Hem pogut comptar amb el testimoni de les seves víctimes en aquest país, on les relacions homosexuals són un delicte. El seu govern acaba d’augmentar a 10 anys la pena», recalca el periodista. A part, inclouen declaracions dels cooperants que van denunciar Sales, «els herois d’aquesta histoira, tot i que van haver de suportar que els escolapis l’encobrissin i que, a més, els coaccionessin perquè es quedessin callats».

El tercer episodi aborda les conseqüències de la prescripció dels delictes i la impunitat que això comporta. Ho fa, d’una banda, a través del cas d’Arnaldo Farré, un agressor del cas Maristes que Sánchez va destapar a EL PERIÓDICO amb Jesús Albalat i María Jesús Ibáñez. «Tot i que era descrit per les víctimes com el més bèstia que hi havia en aquestes escoles concertades, com que no tenia cap denúncia vigent la justícia se’n va desentendre i, després de ser desemmascarat per EL PERIÓDICO, havia refet la seva vida completament en una urbanització de Castelló», remarca el director.

Pare Manyanet

Notícies relacionades

Com pans...

Homenatge a Rocío Dúrcal

L’altra història que apareix en aquest tercer episodi és la de Joaquim Calvet. «L’any 2021, un informàtic va descobrir accidentalment 30 gigues de pornografia infantil a l’ordinador d’aquest sacerdot que estava en contacte amb menors al Pare Manyanet, però l’escola, en comptes de posar-se de banda de l’informàtic, es va posar del costat del pederasta, cosa que és un cas clar d’encobriment».

Com en el primer documental de ‘La fugida’, el treball incorpora testimonis dels representants de les escoles. «Hem intentat parlar amb tothom», destaca Sánchez. «La voluntat última era fins i tot forçar algunes situacions perquè tots aquells que no han donat explicacions i havien de donar-les almenys hagin de passar el tràngol d’una entrevista de vegades no desitjada i hagin de retre comptes pel que saben i pel que han amagat», conclou Sánchez.