Europa permetrà més abocaments en rius per facilitar l’extracció de minerals rars i dependre menys de la Xina

L’origen del problema se situa en les protestes del sector miner. Desenes de companyies extractives adverteixen des de fa temps que la directiva els impedeix rebre les autoritzacions necessàries per dur a terme projectes clau, pensats per obtenir materials l’escassetat dels quals ha estat un problema a Europa durant anys. Des de la Unitat de Gestió Sostenible dels Recursos de la Comissió destaquen que els canvis en la normativa hídrica no es plantejarien si no fos pel dèficit d’elements com el liti, cobalt, el coure, el bor, el gal·li, el germani, el níquel o el wolframi.

«La necessitat d’extreure’ls d’Europa esdevé urgent si volem avançar en la electrificació i la transició verda sense dependre de països com la Xina, el principal proveïdor que recentment ha limitat la sortida d’aquests materials», destaquen fonts comunitàries. El liti, per exemple, és essencial per a la producció de bateries i vehicles elèctrics.

Consulta pública

Brussel·les, de moment, ja té identificats 47 projectes estratègics, set dels quals se situen a Espanya, vinculats a la mineria d’elements com els esmentats. Perquè desencallin, s’han simplificat tràmits i burocràcia. Tanmateix, les empreses del sector encara consideren que la Directiva Marc de l’Aigua és un escull. Basant-se en això, la Comissió Europea ha anunciat la revisió de la normativa per assegurar que aquestes explotacions mineres podran operar a Europa.

Per a això, Brussel·les ha emès aquesta setmana un 'Call for Evidence', un procés de consulta pública en què es convida les parts interessades, com ciutadans, empreses i organitzacions, a proporcionar les seves opinions, proves i dades sobre un tema o política en particular. L’objectiu és recollir informació i perspectives que ajudin la Comissió a avaluar l’eficàcia, els impactes i les possibles millores d’una legislació o iniciativa. La idea és que el sector miner justifiqui al detall per què la Directiva Marc complica tant la mineria. Però en paral·lel, s’espera que les plataformes ambientals argumentin en contra de la flexibilització.

«Més contaminació»

¿En què consisteixen les modificacions que es pretenen posar sobre la taula? Les fonts consultades parlen de «canvis quirúrgics» per facilitar l’«autonomia estratègica» que es traduirien en permetre una «més contaminació» a l’hora de fer abocaments en rius o aqüífers. En cas que la flexibilització tiri endavant, si es considera que un projecte és d’interès superior, s’autoritzaran més abocaments que fins ara estaven prohibits perquè la Unió Europea pugui extreure del sòl elements crítics.

Malgrat aquest detall, fonts de la Comissió fan èmfasi en la Estratègia Europea sobre Resiliència Hídrica que s’està desenvolupant. El projecte, que en alguns casos actuarà com a toc d’alerta sobre alguns països, contempla molts àmbits però principalment se centra a garantir la disponibilitat d’aigua i un ús raonable dels recursos, alhora que suggereix una millor preparació davant les inundacions.

Notícies relacionades

Operatiu policial contra una organització criminal de tràfic internacional de drogues amb epicentre a Figueres

Identificada oficialment la víctima del crim d'Olot: és el jove de 31 anys

La direcció general identifica un problema de quantitat però també un de qualitat i recorda que el 2027 totes les masses d’aigua han d’estar en bon estat ecològic (quantitatiu i qualitatiu). «A dia d’avui, queda molta feina per fer», lamenten des de Brussel·les. A Espanya, per exemple, el 43% de les masses d’aigua no compleixen els requisits ambientals.

Europa, davant grans pressions com les que exerceixen l’agricultura i la indústria, es proposa restaurar el cicle de l’aigua i garantir que tothom accedeixi a una xarxa d’aigua potable. «A Europa hem intervingut tant en el sistema i està tan artificialitzat que és molt difícil recuperar l’esdevenir natural dels processos ecològics pel que fa a l’aigua», destaquen. A més, reclamen fer una gestió d’aigua dolça i aigua salada lligada i no separant els dos recursos. Un dels objectius d’Europa en matèria hídrica és que la ciutadania comprengui com funciona el cicle de l’aigua perquè després pugui entendre «decisions difícils» que es prenguin.