Memòria Democràtica

Arriba per primera vegada a l’ONU una demanda per tortures durant el franquisme a la comissaria de Via Laietana

Els germans Ferrándiz van ser detinguts el 1971 i van estar 32 dies tancats a les dependències policials

Arriba per primera vegada a l’ONU una demanda per tortures durant el franquisme a la comissaria de Via Laietana

EP

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’entitat de drets humans Irídia ha presentat davant del Comitè contra la Tortura de l’ONU la primera demanda per tortures del franquisme després de l’aprovació, el 2022, de la Llei de Memòria Democràtica, que estableix l’obligació d’investigar crims contra la humanitat durant la dictadura i reconeix expressament que aquests no prescriuen ni poden ser amnistiats. És el cas dels germans bessons Maribel i Josep (Pepus) Ferrándiz, que van ser detinguts el 23 d’abril de 1971, quan tot just tenien 17 anys, i van passar 32 dies tancats a la comissaria de Via Laietana de Barcelona. El col·lectiu ha fet aquest pas davant «dels reiterats obstacles judicials a l’Estat espanyol». Tots dos van estar totalment incomunicats i van ser sotmesos a tortures físiques i psicològiques únicament per raó de la seva militància política en ambdós casos i, en el cas de la dona, també per motius de gènere.

El Jutjat d’Instrucció número 3 de Barcelona va rebutjar el novembre del 2023 la querella interposada per Irídia en nom dels germans Ferrándiz, sense practicar, segons aquesta entitat, cap diligència d’investigació i al·legant «la prescripció del delicte, el principi de legalitat i la Llei d’Amnistia de 1977». Posteriorment, la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona va confirmar la decisió i, finalment, el Tribunal Constitucional va inadmetre el recurs d’empara.

En l’escrit remès al comitè de l’ONU es denuncia la vulneració de diversos articles de la Convenció contra la Tortura, «per no haver-se garantit una investigació efectiva davant denúncies de tortura, ni el dret a un recurs i a una reparació efectiva». El text subratlla que la negativa dels tribunals espanyols a investigar suposa un incompliment flagrant de les obligacions internacionals de l’Estat, segons Irídia.

La carta i les signatures

Els germans Ferrándiz han rebut diversos reconeixements oficials com a defensors dels valors democràtics, però mai no han obtingut ni veritat, ni justícia, ni reparació efectiva. Juntament amb la comunicació al Comitè, Irídia adjunta la carta signada per més de 100 persones supervivents de tortura franquista que continuen vives i reclamen justícia. També s’hi aporten les signatures de 6.841 persones i 181 entitats que han donat suport a la campanya «Mai no és tard per fer justícia, però ha de ser ara».

Notícies relacionades

Aquesta campanya es va iniciar amb la interposició de la demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans en nom de Carles Vallejo per la mateixa impunitat de les tortures franquistes a la comissaria de Via Laietana. Els magistrats europeus, tanmateix, van desestimar la seva demanda sense entrar a valorar el fons de la qüestió, precisa Irídia. L’entitat de drets humans subratlla que, davant del «tancament de la porta del Tribunal Europeu a les víctimes del franquisme, un cop més», la demanda dels germans Ferrándiz s’interposa ara davant del Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides.

Laura Medina, advocada dels demandants, assegura que «tots dos casos són un exemple del patró d’impunitat espanyol que afecta els crims del franquisme», i recalca que «les querelles es van presentar després de l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica del 2022, que va constituir un nou marc legal que implicava una expectativa legítima de justícia per a les víctimes, després d’anys d’impunitat». Així i tot, incideix, «aquesta expectativa, en el cas de Carles i dels germans Ferrándiz, va topar amb els obstacles judicials de sempre, vulnerant-se així el deure de l’Estat espanyol d’investigar les tortures com a crims de lesa humanitat i el dret a la veritat, la justícia i la reparació, tal com estableix el dret internacional dels drets humans».