La crítica de Monegal: Desfilada amb la coral polifònica ‘¡Que et voti Txapote!’

Notícies relacionades

La crítica de Monegal: Mirar ‘TardeAR’ sense parpellejar atrofia el nervi ocular

La crítica de Monegal: sarcasme a tot gas, ¡Puigdemont ja és a Espanya!

TVE1 ha arrencat el seu ‘Telediario’ de les 15 h amb aquestes paraules: «A l’arribar, i també al final de la desfilada, el president del Govern en funcions ha sigut esbroncat i increpat». I al llarg del relat informatiu, quan la càmera l’enfocava, van col·locar un rètol que assenyalava «Insults contra Pedro Sánchez». També poques hores abans, en el seguiment en directe que TVE1 va fer de la desfilada, van inserir titulars que deien «Pedro Sánchez ha sigut rebut amb xiulets i esbroncades». I el so dels crits, invectives i improperis, ens arribava nítidament, o sigui, que no ho van tapar ni van intentar dissimular-ho perquè no ho sentíssim. El periodista Xabier Fortes, comentarista de la retransmissió en directe, assenyalava: «Aquesta moda dels crits i xiulets va començar amb Zapatero. Ara amb Sánchez ha agafat més intensitat. ¡Sentim-ho, sentim-ho!». I després, més tard, quan va ser preguntat pels seus companys de ‘La hora de la 1’ sobre la sonora esbroncada plena de xiulets penetrants, va apuntar: «Sí, hi ha hagut música de vent, i s’ha incorporat una coral polifònica amb crits de ‘¡Que et voti Txapote!’». ¡Ah! Quina sornegueria més disfrutable, assenyalant la ‘música de vent’ del personal que xiulava i la incorporació de la coral polifònica ‘¡Que et voti Txapote!’ per donar més energia a l’esbroncada contra Sánchez. O sigui que TVE ha optat per no silenciar el que passava, ni abaixar el so perquè no sentíssim res. És una actitud televisiva que aplaudeixo. Voler tapar la realitat és fer trampes. És més intel·ligent ensenyar el que passa, i ressaltar-ho. L’esbroncada vociferant, ben destacada amb micros i càmeres, fins i tot amb tocs d’humor, normalitza el ‘digest’. Dilueix l’àcid.

M’han agradat molt aquestes pinzellades de Xabier Fortes. Al final, al tancar l’acte, se’n va adonar dels ‘cuirassers’ de la Guàrdia Reial i va exclamar: «Salten espurnes de sol i plata pels porus d’aquestes cuirasses». ¡Ah! Fortes ha llegit bé els versos de Rubén Darío: «‘Chispas que bajo el sol dorado / ésta azulada concha del cielo, baña’». Aquest punt de poesia, després de tan tremenda coral polifònica vociferant, ha sigut un detall, una ‘finezza’, valuosa i rara.