La crítica de Monegal: Si vols saber qui és el teu pare, ves a Telecinco

Per això per a la primera entrega de ‘¿Quién es tu padre?’ –que així es diu el programa– Telecinco ha desempolsegat el vell litigi de Javier Santos reclamant a Julio Iglesias que reconegui la seva paternitat, fruit d’un afer sentimental amb la seva mare, la ballarina portuguesa Maria Edite Santos. Aquest cas, fa més de 30 anys que la tele l’esprem. Ja en temps de Julián Lago i la seva ‘Máquina de la verdad’ (març del 1993, T-5), feien polígrafs a clients de la discoteca Las Vegas, de Sant Feliu de Guixols, per saber si també s’havien ficat al llit amb la ballarina i així diluir la suposada paternitat de Julio Iglesias. ¡Ahh! Aquells polígrafs eren molt cafres, sí.

Notícies relacionades

‘Els Òscars’

Crispetes

Ara, 30 anys després, la mateixa T-5 sembla que es posiciona al costat del presumpte fill i de la seva mare. Les quatre hores llargues de programa s’han omplert treballant a fons el sofriment de la mare i sobretot el desconcert existencial del fill, que està segur que el seu pare és Julio Iglesias. Per al sistema ‘telecinqüe’ ha sigut ideal detallar els treballs detectivescos d’obtenció de proves de l’ADN, que portades al laboratori van certificar que Julio José Iglesias Preysler i Javier Santos són germans biològics en un 96,76% de certesa.

¡Ah! Això de les proves de l’ADN, manejades a la tele, són perillosíssimes. Anys enrere (2004-2005, A-3TV), Alicia Senovilla feia un programa titulat ‘La hora de la verdad’ que era com aquest, però al revés: hi anaven els pares per saber si els seus fills eren seus. Era molt bèstia la cosa. Recordo un humil mariner de les Canàries, pare de família nombrosa, al qual van fer passar per un laboratori de l’ADN i va sortir que el seu fill gran era en realitat fill del capità del barco. ¡Ah! Va quedar fet pols el mariner. I va tornar a la setmana següent amb la resta de la seva prole, perquè li diguessin si algun d’ells era seu. Va ser una sessió televisiva terrorífica. A la dona, i mare, la tenien tancada en un camerino, i l’anaven enfocant mentre li passaven imatges del seu marit, el cornut, abatut i desesperat davant tan cruel infortuni. La tele és així.