Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: ‘Borgen’, independència amb petroli

La crítica de Monegal: ‘Borgen’, independència amb petroli
1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Després de 10 anys torna una nova temporada de ‘Borgen’ (Netflix), la que per mi continua sent la millor sèrie política del segle XXI. En aquesta quarta temporada l’heroïna, la política Birgitte, ja no és la primera ministra de Dinamarca: és ministra d’Afers Exteriors. I tota aquesta entrega versa sobre el descobriment de petroli a Groenlàndia. ¡Ah!

Tot i que no podem fer comparativa entre el sentiment ‘indepe’ de Groenlàndia, amb el d’Escòcia, o el del Quebec, la trama és summament disfrutable. Groenlàndia és un territori autònom que pertany al regne de Dinamarca. És l’illa més gran del món després d’Austràlia, però amb prou feines compta amb 58.000 habitants. O sigui que caben tots a Castelldefels, posem per cas. La sèrie ens explica que de sobte troben petroli al subsol de Groenlàndia, i el sentiment ‘indepe’ creix perquè creuen que amb petroli la independència és a punt d’arribar.

Notícies relacionades

Birgitte intenta fer-los veure que anar cap a la independència gràcies al petroli és un error colossal. Ho argumenta des del punt de vista ecologista i climàtic: el futur no està en els combustibles sòlids, al contrari. I el poble inuit s’enfada, però assisteix a l’arribada dels russos i els xinesos amb tota la seva potència industrial per extreure el cru, davant el cabreig dels nord-americans. I llavors se n’adonen que als russos, als xinesos, i a tothom, la seva independència els importa un rave. Volen el petroli, i prou. La sèrie dibuixa bé el descarnat pragmatisme de la geopolítica actual. Com deien els Corleone fa gairebé 100 anys: només són negocis, sense motius personals. O sigui que seguim en la selva de l’economia mafiosa i salvatge. La presència dels russos, amb soldats envaint momentàniament Groenlàndia, és un toc oportú. Molt actual pel que s’està vivint a Ucraïna.

Segurament la gravació d’aquesta sèrie és anterior a les últimes eleccions groenlandeses (abril 2021), en què va guanyar el Partit Inuit. Malgrat ser una formació netament ‘indepe’ han decidit suspendre les extraccions petrolíferes. No és assumible el perjudici mediambiental. En certa manera la realitat dona la raó a la ficció. Birgitte acaba acceptant una extracció de petroli, controlada per Dinamarca, però dimiteix de ministra. Sap que perforar el subsol deixarà Groenlàndia sense pesca, sense gel... Una independència cap al no-res.