El teu frau em sona

A El intermedio de La Sexta, Wyoming i Dani Mateo ens van mostrar un gag sobre el mal perdre del PP amb una peça que portava per títol Tu fraude me suena i que es basava en unes acusacions de tupinada electoral. Com a protagonistes del concurs hi havia Alberto Núñez Feijóo, Esteban González Pons i Javier Arenas, amb l’aportació d’unes imatges d’arxiu que servien d’un suport per a un nou flagell.

És el típic gag que treu un somriure només en funció de l’afinitat política de l’espectador, tot i que el target d’audiència de La Sexta tampoc ofereix gaires dubtes. El gag va ser més intel·ligent que humorístic, perquè de gràcia en tenia més aviat poca i a més suposava un element més que sumava a la guerrilla. Així que, sisplau, reparteixin les bufetades a parts iguals, perquè escriure gags per al plaer de l’amo i que sempre solen començar i acabar criticant els mateixos suposa renunciar a una part de votants, és a dir, de ciutadans; o sigui, de share. En fi: com alguna vegada em va argumentar Jose Rico, coordinador de Panorama d’EL PERIÓDICO, la vida és una permanent campanya electoral. I així és. Seguim en campanya.

Notícies relacionades

3Cat es consolida entre el públic jove: gairebé la meitat de la seva audiència té menys de 45 anys

L’Editorial de Cristina Villanueva: El relat de Pedro Sánchez

‘Supervivientes’. Aquests van al seu aire, perquè amb l’excusa d’un programa de televisió es continuen barallant lluny d’aquí, tot i que només per diners, un tal Montoya, una tal Sheila, una tal Anita i un tal Escassi, pensant que el planeta gira entorn d’ells. En un any comprovaran que no és així, tot i que la majoria de l’audiència prefereix aquest tipus d’entreteniment a aquelles hores de la nit que no els obligui a esforçar-se i que no els faci pensar, malgrat que els que el protagonitzen no siguin capaços d’escriure una línia sense una falta d’ortografia.

Intxaurrondo, a ‘La Revuelta’. Ahir al matí la televisió ens va regalar dos xous: en totes, el d’Aldama entrant a l’hotel durant la compareixença de Leire Díez; l’altre, el xou de Mañaneros (La 1), quan Silvia Intxaurrondo va comentar: "El que fa Aldama és anar a buscar Leire Díez i acompanyar-la a la sortida. Per això hauríem d’entendre que Aldama ha anat a aquesta roda de premsa a acompanyar Leire Díez". És el més semblant a tractar l’audiència com a autèntics imbècils, de "creieu-vos el que us dic que soc la veu de la tele pública". Si per qualsevol eventualitat alguna nit fallen Castella o Grison a La Revuelta, possiblement Intxaurrondo no decebria amb comentaris semblants.