Pablo Díaz: «Aprendre’s la llista dels reis visigots només serveix per a ‘Pasapalabra’

Després d’enfrontar-se en 260 programes a la rosca de ‘Pasapalabra’, i quedar-se 12 vegades a una paraula d’aconseguir-ho, aquest dijous Pablo Díaz per fi se’l va emportar. I no només va guanyar ell, va guanyar el missatge que amb esforç i estudi un jove de 24 anys ha pogut aconseguir la seva meta. Tot i que ell diu que no és la seva intenció donar lliçons, apunta maneres de ‘influencer’. Però dels bons. A part dels 1.828.000 euros de ‘Pasapalabra’ s’emporta un futur com a ‘streamer’ i l’amor. Sobretot l’amor.

Quan li faltaven tres preguntes per completar la rosca va començar a hiperventilar. ¿Tan segur estava que el tenia?

Dubtes fins i tot com et dius. Però quan vaig escoltar la v en la primera volta, vaig calcular que era la paraula difícil, però quan la vaig encertar vaig pensar que era possible que tingués aquesta rosca. Però última pregunta, la de ‘dux’, vaig tenir dubtes, és la de les fàcils difícils, que els dic jo. Dubtava entre ‘exarca’, que és una cosa semblant, i ‘dux’. El mateix em va passar amb ‘capo’, que podia ser ‘capitost’. Però sí, vaig pensar: jo crec que el tinc.

¿I com va viure aquell moment en què l’abraça Roberto Leal emocionat?

Va ser un moment màgic. Aquesta pujada d’adrenalina crec que no la viuré en la vida. Em vaig treure un pes de sobre i després de tants anys d’estudi aconsegueixes l’objectiu final. Va ser molt emotiu veure l’equip felicitant-me, plorant. Aquell moment el tinc gravat en la ment. 

¿I què li passava pel cap en aquell moment, fins que el presentador diu que has encertat?

Moltes coses. Primer que has fallat. Després se’t venen a la ment moltes persones. La gent que m’ha recolzat. És un moment de molta tensió. Crec que no m’he posat més nerviós en la meva vida. Però quan se sap és una passada.

¿I va pensar en la seva àvia Conchita?

Sí. Va ser una de les persones que em van animar a concursar, perquè ho mirava amb ella. Però també en els meus pares, el meu amic Pablo, la meva nòvia Marta...

S’ha portat el tercer pot més gran de la història de ‘Pasapaplabra’, però ha batut diversos rècords: 260 programes de permanència, 84 duels amb un concursant... ¿Com ha viscut aquestes fites?

Estan molt bé, però només com a anècdota. Estic content, però no li dono tanta importància. M’he quedat més amb l’experiència. No anava buscant rècords.

Demostres que aprendre és divertit, un gran exemple quan a Espanya hi ha un 16% de fracàs escolar.

El més important és que s’inculqui des dels 0 als 3 anys l’amor per la curiositat i voler aprendre coses pel món. Això és el més important. No és tant l’educació reglada, que per descomptat és importantíssima, però se’n poden corregir moltes coses. Potser no és tan important aprendre’s la llista dels reis vidigots. Això només serveix per a ‘Pasapalabra’. T’aprens el diccionari i potser guanyes un milió d’euros. Però potser l’ensenyament memorístic no serveix per a res. Em semblaria interessant que es poguessin copiar altres models educatius del nord d’Europa, en què se centren més en la curiositat del nen per aprendre i fer activitats pràctiques. Però això comença en casa... Jo els agraeixo als meus pares que m’hagin inculcat la passió per aprendre. És una simbiosi entre l’educació dels pares i l’educació reglada. 

Apunta maneres de referent de l’educació, d’‘influencer’. ¿Com ho valores?

No és la meva intenció ser referent ni educar la gent. Jo faig el que m’agrada, i estudio, faig ‘streaming’ i toco el violí. Si a la gent li agrada el que faig, benvingut sigui. Però si a algú no li agrada estudiar no vol dir que sigui una persona menys vàlida. M’encanta que la gent s’interessi. Però la meva intenció no és donar lliçons.

¿Com ha viscut la repercussió que ha tingut el seu pas pel programa a les xarxes? ¿I la competència entre uns i altres seguidors?

Agraeixo al programa l’oportunitat que m’ha donat de poder treballar en el que més m’agrada, que és ser ‘streamer’. M’apassiona. M’encantaria que la meva principal font d’ingressos fos fer ‘streaming’. Tocant el violí, jugant a videojocs... Estic molt agraït. Un programa de màxima audiència fa que puguis viure d’això. Les xarxes tenen la seva part bona, però també una altra de més tòxica. En general, quan es tracta de figures públiques amb centenars de milers de seguidors sempre hi ha una part que t’idolatra i ‘haters’ que t’odien. Però el 98% és gent més neutra. Aquests extrems són molt residuals, però fan moltíssim soroll

Quan va haver d’abandonar Pasapalabra, el 2017, perquè el seu contricant es va emportar el pot. ¿Vas pensar a llançar la tovallola?

No. Era la meva primera participació i no ho vaig pensar. I vaig pensar que era probable que em truquessin una altra vegada per a un especial. Per això vaig continuar estudiant. La segona vegada, el 2018, també me’n vaig anar a casa. Havia estat estudiant tres anys. I em vaig quedar amb rosques de 23, 24 i 23 (es completa amb 25). Sempre he tingut una mentalitat ancorada a la terra. No viuré el passat, sinó que disfrutaré el que passa en el present. 

¿Ha pensat a fer-se professional dels concursos?

Jo soc Javier Dávila, que és una persona increïblement culta. De fet és centenari a ‘Saber y ganar’. Però jo no tinc aquest perfil. Jo ho aconsegueixo si estudio molt. A ‘Saber y ganar’ no faria un paper tan bo. Ho faria moltíssim pitjor que el Javier.

Notícies relacionades

Pablo Díaz, guanyador del Rosco de ‘Pasapalabra’ i rècord de permanència en el programa

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

No només s’ha emportat una pasta, també l’amor. Amb vostè no es compleix això d’això d’afortunat en el joc, desafortunat en amors.

Doncs sí. Vaig conèixer la Marta fa anys perquè la seguia a YouTube, ja que ella també és músic. Però aquest any va anar a ‘Pasapalabra’ a gravar una ‘cadira blava’ i ens vam conèixer en persona. I va ser un enamorament sobtat. És una persona meravellosa. ‘Pasapalabra’ també m’ha donat això. En realitat m’emporto abans això que el pot.