La crítica de Monegal: El puro de Revilla

Va demanar Revilla a aquest programa que el pugessin a una cova, situada a les abruptes muntanyes de Liébana, d’accés dificílissim, en la qual va viure amagat, del 1940 al 1944, el maqui –o ‘emboscado’ com els anomenaven a Cantàbria– Segundo Bores. ¡Ah! Estava subjugat Revilla amb la tremenda història d’aquest maqui, i Calleja, que és molt llest, va muntar una pel·lícula de suspens molt efectiva. ¿Podrà Revilla, amb els seus 77 anys, escalar pràcticament 30 metres de paret vertical? Calleja no parava de fer-nos aquesta pregunta. Ens tenia l’ànima en un puny, que és el que es pretenia. Tirolines, cordes, cascos, alpinistes de reforç... ¡Ahh! Quin desplegament. Les cabres que hi havia per allà segurament van flipar molt.

Notícies relacionades

¿Com tenim allò del 2cat?

‘Si amanece, nos vamos’…

No va poder finalment Revilla arribar fins a la cova. Va començar a bufar un vent terrible. El president de Cantàbria podria haver acabat estimbat. Però Calleja hi va arribar, i va trobar restes, objectes, fins i tot una espècie de jaç, d’aquell maqui que va estar allà amagat fa 81 anys enrere. O sigui, conclosa la fase d’espectacle i de suspens sobre les possibilitats alpinistes de Revilla, va emergir l’interessant: la història de Segundo Bores, maqui antifranquista, que va acabar cosit a trets.

Si jo pogués avui trucar per telèfon el meu estimat i recordat Eduardo Pons Prades m’explicaria que Bores segurament pertanyia a la 6a Brigada Guerrillera Ceferino Machado. ¡Ah! En els anys 80, Pons Prades i la seva dona, la també excel·lent i compromesa escriptora Antonina Rodrigo, em van explicar moltes coses dels maquis. Coneixien molt bé aquest moviment guerriller. El toc de Calleja almenys ha servit per recordar una mica aquesta part de la història tan oblidada avui dia. Avui el que a la tele li interessa és el puro de Revilla.