Dret al temps i la vida

La gent de pagès va ser la primera a avisar fa dècades de les complicacions que comportava el canvi. Dels avisos del món rural als mèdics i científics: el canvi horari no és beneficiós des de cap perspectiva. Ni per salut ni per sostenibilitat. I els éssers humans som animals, no ho oblidem, mamífers, però animals.

La proclama de Pedro Sánchez pot ajudar a accelerar el procés. Però tinguem clar que som la Unió Europea i canvis i lleis tenen els seus temps. Tinc esperança. Molta. Perquè estem avançant. Desitjo que el hit de l’any que ve sigui "s’ha acabat el canvi horari".

El temps es divideix en quatre temps. Primer, el temps de feina. No és el primer per ser el més important, sinó per ser el que tots sabem: el concepte de les vuit hores de feina. Treball remunerat. Treball per compte propi o aliè. Segon, el temps de dormir. Vuit hores també. Aquí incloem el temps de menjar i d’higiene. Tercer, el treball de cures. Inclou l’organització de la casa, compra, àpats, horaris i l’encaix dels que viuen sota un mateix sostre. I, per als que tenen descendència, cures a aquesta descendència. Així com quan l’ascendència necessita també cures. Som la generació sandvitx, ens recauen les cures de criatures i pares. Sense oblidar la nostra pròpia cura. Si nosaltres no estem bé, ni el nostre entorn ni res estarà bé. ¿Qui cuida el cuidador? Necessita el seu temps per cuidar-se. Sovint, especialment les dones, ens deixem per a les últimes i acabem sense temps d’autocures. I quart, el temps per a un. El teu propi temps per fer allò que desitges.

Notícies relacionades

El Govern promet resoldre la crisi de les urgències psiquiàtriques

Catalunya necessitarà 80.000 places per atendre la dependència

El 80% de la població espanyola pateix de pobresa de temps. Tradicionalment, els treballs de cures els han fet les dones. Amb la nostra incorporació al mercat laboral, els treballs de cures i l’organització de la llar, treball no remunerat (que hauria de canviar), continuen recaient majoritàriament en les dones. Per això parlem de la doble jornada de la dona: la de fora i la de dins de casa. Les xifres d’elles augmenten quan hi ha criatures petites.

Fins que l’home no entri a casa i la dona en surti com va entrar al món laboral, la situació no serà equitativa ni igualitària. Gestió del temps i gestió d’horari del temps per, per exemple, anar al gimnàs, quedar amb amistats, sortir, llegir... El desfasament que es produeix en les agendes quan es fa el recompte és el que explica, entre altres factors, que moltes dones als 50 se separin. I és que en realitat totes i tots volem viure millor. Començant per posar horaris als nostres quatre temps amb l’agenda a la mà. Hi hagi o no canvi horari, visquem realment la vida.