Odisea descobreix 'Las mentiras de Facebook'

El canal de pagament Odisea estrena aquest dimarts 19 de març 'Las mentiras de Facebook' (22.30 hores), sèrie documental que analitza les controvèrsies que està generant aquesta gigantesca xarxa social. Així, fa especial recalcament en l’escàndol mundial que es va crear quan es va descobrir la  filtració massiva de dades dels usuaris, el seu anhel pel creixement i la gran força geopolítica que exerceix sobre els seus usuaris i la societat en general.

El documental, que consta de dos capítols  (el segon s’emetrà el dimarts 26) produïts per la prestigiosa productora Frontline, compta amb material inèdit i entrevistes en primícia a cinc directius actuals de la companyia i altres extreballadors que van ser part fonamental de la gran transformació de l’empresa.

La sèrie comença amb uns vídeos d’un jove Mark Zuckerberg a la seva primera oficina, amb mobles d’Ikea. L’objectiu inicial era construir un món hiperconnectat. Amb el pas del temps van anar canviant els ideals i la recerca de creixement, ingressos i usuaris va provocar la despreocupació dels executius per la privacitat o les 'fake news'.

¿Estás preparado para conocer la cara menos amable del gran titán de Internet? El próximo martes 19 recibimos en Odisea el estreno exclusivo del documental #LasMentirasDeFacebook
🔽🔽🔽https://t.co/zTM2ZPo2WV pic.twitter.com/1LyNbR5F5M

— canalodisea (@CanalOdisea) 15 de marzo de 2019

I així, van trobar la gallina dels ous d’or el 2006 amb les dades personals dels seus usuaris, un negoci multimilionari. En el 2009 va arribar el conegut botó 'm’agrada' i Mike Hoefflinger, exdirector de màrqueting empresarial de Facebook, afirma que això "va donar un grau de comprensió cada vegada més gran sobre les persones", enfortint encara més el seu model de negoci.

Tim Sparapani, exdirector de polítiques públiques de Facebook, assegura en el documental que confiaven que el sentit comú i la decència del públic seria suficient per vigilar la xarxa. Aquesta 'confiança' en la decència va provocar que s’assignessin recursos insuficients de control i, per tant, hi havia poques limitacions quant a quin contingut es publicava.

Aquesta falta de control en els continguts que es publicaven a la xarxa social van provocar escàndols. Entre els casos més coneguts són les eleccions dels EUA del 2016, en què Trump va invertir 100 milions de dòlars en la plataforma; o la Revolta Àrab del 2011, en què Facebook va fer de catalizador.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Els alts càrrecs de Facebook sabien les possibles conseqüències de no controlar la xarxa social. Fa més de cinc anys Sandy Parakilas, exgerent d’operacions, va avisar dels possibles riscos que podrien provocar l’obtenció inapropiada i la utilització indeguda de les dades personals dels usuaris.

 "No és agradable ser un xivato, però vaig sentir que era la meva responsabilitat, ja que sabia què estava passant –afirma Parakillas al documental. Crec que hi ha una certa arrogància que ha portat a un cúmul de males decisions. Les repercussions a llarg termini no s’han analitzat amb deteniment. I ens han portat a on som ara mateix".