Un fetge a la carretera

El doctor Murphy (The Good Doctor)The Good Doctor està donant grans alegries a Tele 5. Cada capítol li proporciona un audiència que no desentona amb les que aconseguia amb el Mundial de futbol. Aquesta setmana han fet un episodi dedicat a un fetge d’un donant anomenat Oliver, naturalment amb identitat protegida. ¡Ah! El tema de trasplantament de fetge recentment ha tingut entre nosaltres un breu repunt d’actualitat amb el cas AbidalAbidal. El fetge de la sèrie The Good Doctor és una altre cosa. Els guionistes ho han fet discórrer per la via de l’humor. Murphy el transporta en un maletí frigorífic i quan veu que puja la temperatura entra en un bar i hi llança granissat de gerd. Després s’adona que el fetge té una anomalia i mana parar el vehicle, en meitat de l’autopista, i l’opera a sobre del capó mentre una llarga cua de conductors esperen als seus cotxes plens de resignació admirativa.

¡Ahh! L’habilitat del creador d’aquesta sèrie –que és el mateix que va inventar el personatge de Dr. HouseDr. House– és haver construït una criatura enormement atractiva. Pateix la síndrome d’Asperger, la qual cosa fa que tingui una personalitat estranya, desconcertant i sorprenentment lúcida. Té també certa aparença amb McGyver,McGyver atesa la seva habilitat solucionant complicades intervencions quirúrgiques amb l’ajuda de rupestres estris, com ara una palla d’un refresc de gasosa. També té certa similitud amb aquell Raymond Babbitt de Rain Man.Raymond BabbittRain Man I potser també amb l’inoblidable i oscaritzat Forrest Gump. O sigui, un còctel enginyosíssim que l’actor Freddie HighmoreFreddie Highmore ha sabut interioritzar amb mestria.

Notícies relacionades

I Letícia Ortiz va tornar a un plató

La confiança

Cada episodi té alguna escena de llit, suau però apassionada, torsos nus entre llençols blanquíssims, protagonitzades per una selecció de personal sanitari, tots atractius i maquíssims. Diuen a Hollywood que aquestes incrustacions són imprescindibles: atrapen audiència i agraden molt. I tots els casos clínics –tret de raríssimes excepcions– conclouen amb final feliç. Els caps de la indústria nord-americana de l’entreteniment, i del show-business televisiu, ho tenen claríssim:  en les sèries que es combinen metges, pacients i hospitals, el drama, el dolor, l’angoixa,  sempre ha d’acabar bé. Missatge en positiu.

¡Ah! Serà per compensar que, sent el país més ric del món, no té sanitat universal gratuïta.