16 jul 2020

Anar al contingut

La paraula 'llibertat', llencin-la a la brossa

Ferran Monegal

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal

Com era d’esperar, tenien controlada la megafonia. Per la tele, per TVE-1, van posar l’himne a tota metxa i aquest va tapar les xiulades. Però el més divertit va passar un cop conclòs el partit, quan el rei Felip VI va començar a marxar. TVE-1 el va enfocar, i els speakers deien: «El Rei s’està acomiadant de les personalitats de la llotja». Va ser llavors quan es va sentir nítidament una xiulada ensordidora. ¡Ah! Aquesta els va enxampar desprevinguts. Van reaccionar endollant a tot drap el que tenien a mà en aquell moment, que no era l’himne, sinó el We are the champions, però ja havia passat una estoneta amb el Rei ben enfocat acomiadant-se entre xiulades. És tremendo.

TVE han arribat al punt tragicòmic i obsessiu d’entestar-se a tapar i intentar silenciar el que no els agrada que passi. Però el seu gran drama és que passa. Més pervers ha sigut com han maquillat l’acció policial de requisar tot el que era groc. Al Telediario de diumenge a les tres de la tarda van crear un relat pervertit. Ens deien, per suggestionar-nos dibuixant un clima d’alta perillositat: «¡Alerta terrorista 4! ¡Entrades falses! ¡Amenaça de drons! ¡Controls de la policia! ¡No es podia deixar res a l’atzar! Als aficionats del Barça se’ls va requisar samarretes grogues que portessin missatges polítics, i als seguidors del Sevilla, bufandes del grup ultra Los Biris». Un discurs patètic. Un 'totum revolutum' intentant justificar el segrest d’un color (el groc), d’un instrument (el xiulet) i d’una paraula (Llibertat).

On ens van mostrar més clarament aquesta paranoia –que a TVE pretenien transformar en seny– va ser a La Sexta noche. Xavier Sardà, que no és precisament un combregant independentista, es va presentar amb una samarreta groga lligada al coll. S’esgargamellava explicant que no es pot criminalitzar cap color. I l’instant més nítid: quan el reporter Marco Aracama va entrevistar un senyor de Galícia, i culer, Isidoro. Indignat al veure com obligaven a llençar a les escombraries la paraula llibertat, va assegurar: «És una de les paraules més boniques que hi ha. No vull aquesta democràcia per al meu país». ¡Ah! S’ha arribat a un punt de bogeria que jo crec que a Europa, en lloc d’extradir algú, el que faran serà enviar-nos equips de psiquiatres, i el manual dels principis democràtics de les Nacions Unides.