Posa la tele, que al Gabriel l'han matat

He vist primers plans de ciutadania indignada portant pancartes que deien: «Puta, això ho pagaràs». He escoltat àudios en què una veu anònima cridava: «¡Aquella negra, aquella assassina immigrant!». He vist càmeres pentinant els carrers a la caça del vianant per posar-li el micro al davant i animar-lo a dir alguna cosa sobre la dona detinguda, el que sigui, com més colèric, rabiós o enfurit millor. ¡Ah! La fúria de la ciutadania és explicable. El tema de l'assassinat del nen Gabriel, és veritat, ha concitat una atenció extraordinària. Però convindria meditar sobre el grau de responsabilitat que té la televisió en el seu constant escalfament de l'audiència, omplint hores i hores de tele, encara que fins diumenge no es tenia cap dada o cap novetat fiable. És a dir, era terreny adobat per a l'especulació tertuliana. Curiosament, els periodistes especialitzats en successos han sigut els més prudents, els més rigorosos, els més cauts. Manu Marlasca, per exemple, va fer la matinada passada (Expediente Marlasca, La Sexta) un bon treball. Va fugir de la conjectura, de la suposició, de la càbala. Es va centrar en les dades. Va exposar amb sobrietat, en comptes de furgar.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Tots els informatius, de totes les cadenes, van obrir les seves edicions de diumenge a la tarda i al vespre amb la terrible notícia de la troballa del cadàver del nen Gabriel i la detenció d'Ana Julia. El TN migdia de TV-3, també. En el TN vespre van canviar. La seva primera notícia del sumari va ser la manifestació de l'ANC reclamant la república; la segona, que els advocats de Jordi Sànchez, de moment, no portaran el seu cas al Tribunal Europeu de Drets Humans. La notícia sobre la troballa del cadàver de Gabriel va quedar com a tercer flaix. Després, en el desenvolupament del noticiari, van dedicar al succés dos minuts i mig, col·locats a partir del minut 16, sense connexió amb cap reporter o reportera realitzant cap crònica des del lloc. Abans, en el minut set d'aquest TN, van donar prioritat a una crònica i una connexió amb el corresponsal a Londres, sobre un grup que va aparèixer a Piccadilly Circus reclamant llibertat per a Catalunya. Encapçalava la reunió Clara Ponsatí, que va ser complidament entrevistada.

El fet diferencial televisiu ara consisteix a abandonar el criteri periodístic i prioritzar la propaganda.