Anar al contingut

GUANYADORA D''OT' 2017

L'operació triomf d'Amaia

La navarresa, de 19 anys, confessa que l'endemà del seu triomf en el concurs de TVE encara està en "estat de xoc" i que en la seva carrera pensa deixar-se aconsellar i "experimentar"

Inés Álvarez

L'operació triomf d'Amaia

G3-CAT

Feliços, encara no conscients del tot de com n’arriben a ser de famosos i tan genuïns com es mostraven a l’Acadèmia, així es van presentar els quatre finalistes de l’edició del 2017 d’OT, Aitana, Miriam, Alfred i Ana Guerra, encapçalats per la guanyadora, Amaia (encara «en estat de xoc»), a la roda de premsa celebrada l’endemà de la gran final.

Perquè la nit abans (dilluns), el públic del concurs de TVE havia elegit a qui ocuparia la primera plaça, que es va endur, com es veia venir, Amaia, amb un 46% dels vots. Aitana, amb el 42%, la va seguir molt de prop, però va quedar segona; Miriam va escalar sorprenentment a la tercera posició amb el 12%; Alfred, no menys sorprenentment, es va quedar, amb un 8%, amb la quarta, i Ana Guerra, amb el seu 7%, es va haver de conformar, i ho va fer, amb la cinquena.

 

Ana Guerra, Albert Garcia, Amaia Romero, Aitana Ocaña i Miriam Rodríguez / ENRIC FONTCUBERTA

 

 

La gala havia comptat amb actuacions de luxe: Raphael, que es va unir a l’actuació grupal amb la seva Mi gran nochePablo Alborán i el seu Prometo i la gairebé actuació de David Bisbal, que, després que es produís un problema amb la taula de so, va desistir de cantar els seus èxits, encara que va regalar un trosset de Mi princesa a cappella.

Després del visionament en la roda de premsa d’ahir de la interpretació de Miedo, de M-Clan al piano, amb què la navarresa posava el punt final al seu pas per OT («em fa una mica de vergonya, perquè em vaig equivocar al piano», va confessar ella amb la seva habitual naturalitat), tots es van congratular pels resultats. «OT ha sigut una bomba, un exitàs total i la sort és que ho ha fet TVE», deia Toni Sevilla, director de Continguts. I ho il·lustrava amb dades, després que la final batés rècord amb gairebé quatre milions de teleespectadors i un 30% de quota: «No és només l’audiència, sinó els 30 milions de visites en l’aplicació, els més de 375 milions de visualitzacions a Youtube i els més de 85 milions a Canal 24 horas». Xifres marejadores que Aitana, la benjamina (la mateixa que va al·lucinar a la final perquè Pablo Alborán l’havia anomenat pel seu nom), intentava processar amb els ulls com plats.

 Tinet Rubira va definir aquesta edició com la «de les incògnites» «Quan et planteges descongelar OT, penses si haurà aguantat el pas del temps, que TVE no és la mateixa del 2001...». I va atribuir part de l’èxit al càsting, que «reposa la innocència d’OT 1», a la vegada que va assegurar: «Treballarem en una segona edició tant o millor que aquesta». Encara que ningú ho va voler confirmar oficialment.

Noemí Galera, directora de l’Acadèmia, va destacar «l’amor» que es respirava a l’Acadèmia, i Roberto Leal va agrair per enèsim cop que confiessin en ell per presentar-ho.

 Però l’estrella era Amaia de España (un sobrenom que li fa gràcia, encara que més aviat sigui II d’Espanya i I de Navarra), que va assegurar que li produïa tanta il·lusió haver-se guanyat la plaça per a Eurovisió com el concurs. «Són coses molt diferents; però anar al festival amb Alfred és molt guai», va dir la navarresa del noi que l’ha enamorat a l’Acadèmia. Així mateix, valora que comptin amb ella per al txupinazo des del balcó de l’Ajuntament de Pamplona: «Això sí que no m’ho esperava».    

 

Amaia, en la roda de premsa després de guanyar 'OT'  / ENRIC FONTCUBERTA

El que no té clar encara és per quin gènere es decantarà: «Em deixaré aconsellar per la gent de qui em fio. I vull experimentar». I encara que ja tenia una àmplia formació musical, a l’Acadèmia ha après «a interpretar les cançons gràcies als Javis». 

La jove també va explicar la il·lusió que li fa que l’FA Osasuna li hagi dedicat dos vídeos. «De petita, quan el meu germà jugava a futbol, jo pensava que del futbol se’n deia osasuna», diu amb candor. Una innocència que haurà de llimar: «Parlo i després penso, i els meus pares, encara que em diuen que sigui jo mateixa, em renyen i amb raó». 

0 Comentaris
cargando